EL BLOG DE CURTIZ JUNIOR 1

La partida d´ escacs amb contrincant virtual (http://www.superajedrez.com/), la beguda isotònica-energètica i el cigarret light. És igual, res no canviava. Aconseguí sortir finalment de Casablanca via Lisboa, gràcies al Louis que va fer la vista grossa amb el cadàver del major alemany i el va aconseguir un passaport diplomàtic perquè fugís sense ser escorcollat. Després de diversos fados de baixa intensitat, llengua llarga i faldilla curta en forma de dona, es va instal·lar finalment a Alba, (ja feia servir l´ idioma autòcton amb fluïdesa, i en comptes de referir-se a Escòcia en la llengua anglosaxona utilitzava el mot gaèlic, especialment quan xerrava amb oficials anglesos). Concretament ho va fer a la ciutat més septentrional, Thurso, a un cop de ferry de les Illes Orcades o Àrcaibh.

Una tarda de dissabte d´ octubre del 1947 en un pub de la Milla Reial a Edimburgh, la seva vida va tornar a donar un gir inesperat, el més inesperat i durador de tots. Va conéixer al supervivent del clan McLeod, que ja en el segon trago de whisky de malta el sentencià de per vida: “Ets l´ escollit Rick, cadascú ha d´ acceptar el seu destí, segui bo o dolent, tens el perfil ideal perquè el Kurgan trigui molt en descobrir-te”. A part dels deutors que tenia a l´ Àfrica i un parell de cadàvers nazis a les esquenes, no savia ben be a qui dimonis es referia en aquells moments. No obstant això, no trigà gaire en adonar-se´n de la magnitut de la tragèdia.