tag:blogger.com,1999:blog-67305928938631062002024-03-13T19:33:28.010+01:00L´ habitació d´ Arles @ Jordi Roldán"Nadie gana. Un bando solo pierde más lentamente"
R. PryzbylewskiJordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comBlogger183125tag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-49744052895641565592012-09-16T18:35:00.001+02:002012-09-16T18:49:29.349+02:00FROM THE BENCH: La iaia<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/waW-dPW56XQ?feature=player_detailpage" width="640"></iframe><br />
<br />
<b><br /></b>
<span style="font-family: Garamond; line-height: 24px;"><span style="color: white; font-size: large;"><i><b style="background-color: black;">El misterio de la barra de pan diario es muy grande. En este sentido hemos llegado a resultados importantes. Pero aparte de esto no creo que se haya conseguido nada más.</b></i></span></span><br />
<h3>
<span style="background-color: #ededed; color: navy; font-family: Garamond; line-height: 24px;"><br /></span><span style="background-color: black; color: white;"><span style="font-family: Garamond; line-height: 24px;">Entrevista de S. Paniker a Josep Pla </span><span style="line-height: 24px;"><span style="font-family: Garamond;">http://www.lletres.net/pla/paniker_pla.html</span></span></span></h3>
Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-82241956901739794982012-09-01T22:31:00.000+02:002012-09-01T22:58:12.629+02:00EL FIN DEL MUNDO (2): Cuando Sergio Leone se llamó Romney<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-zxtEZZ98vhc/UEJso_G1D9I/AAAAAAAAAt4/qco1GHreElI/s1600/Clint+Eastwood+Romney+Accepts+Party+Nomination+Zmn23esrFtll.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="417" src="http://3.bp.blogspot.com/-zxtEZZ98vhc/UEJso_G1D9I/AAAAAAAAAt4/qco1GHreElI/s640/Clint+Eastwood+Romney+Accepts+Party+Nomination+Zmn23esrFtll.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><i>"Fueron hombres fuertes, buenos y grandes. Hicieron el Oeste..." Así reza el tópico, la leyenda. Pero cuando Sergio Leone, director italiano, recibe el encargo de realizar su primer western, va a plantearse la necesidad de acabar con el mito de una vez para siempre. Su temperamento latino le lleva a introducir elementos picarescos dentro de la solidez moral del western americano. Así realizará su primer film (Por un puñado de dólares), para el que buscará a Clint Eastwood, actor prácticamente desconocido en Europa, hombre alto y fuerte, con semblante de bueno y apariencia de grande, para que encarne al personaje antimito del típico héroe héroe americano que impone su ley en la praderas de la moral.</i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i>Cuando Eastwood rueda con Leone, cuenta ya 34 años. Procede de la televisión americana, donde una serie de telefilms le han hecho popular. Cobra cinco millones de liras a cambio de la necesidad inmediata de trastocar su concepto interpretativo del héroe americano. Clint, al salir de California, declara: "Se trata de una buena ocasión para viajar un poco y conocer otros países que nunca he visto". En la película, Clint liquida él solito y sin la ayuda de nadie a los cinco bandidos más sádicos y crueles de la historia del western. Y por si fuera poco, los mata a todos de golpe con una sola arma. </i></span><br />
<span style="font-size: large;"><i><br /></i></span>
Texto de El viajero más lento. Enrique Vila Matas. Páginas 134 - 135. Ed. Seix Barral. Primera edición: septiembre 2011<br />
<div>
<br />
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/yoqKdWY692k?feature=player_embedded" width="640"></iframe>
<span style="font-size: large;">Aunque no era la asamblea nacional del rifle, con rapidez le devolvieron la bala, prueba de que sigue en el "punto de mira del séptimo de caballería", contracorriente, si existe ese concepto en la política norteamericana o en cualquier política, a menos que uno se quiera remontar a Honecker y aplique la relatividad especial. Desde las páginas de Internacional de El País, que excepto para el ámbito estadounidense se solapa e intersecciona sin rubor con las de La Razón, ABC o El Mundo (renglones copiados de agencias transnacionales que copian de agencias estatales que copian de tíos sentados en una oficina de un local de partido con la radio y la tele en marcha), el fino estilista Eastwood es reducido a cualquier paisaje común que uno pueda imaginarse del 75 hasta nuestros días. Y eso es algo que con la serenidad que le caracteriza, Clint liquidaría con un paradójico, yes I can. Estas cosas con Leone no pasaban. </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-acZ3i1_SM_8/UEJtreG5TJI/AAAAAAAAAuA/XWCXfR5e_X4/s1600/Captura+de+pantalla+2012-09-01+a+las+22.18.24.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="http://1.bp.blogspot.com/-acZ3i1_SM_8/UEJtreG5TJI/AAAAAAAAAuA/XWCXfR5e_X4/s640/Captura+de+pantalla+2012-09-01+a+las+22.18.24.png" width="612" /></a></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<span style="font-size: large;"><b>Y Antònia Font, claro.</b></span></div>
<div>
<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/p6UxAlDC7VA?feature=player_detailpage" width="640"></iframe>
</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-9492621493558461852012-08-26T18:33:00.002+02:002012-08-26T18:50:33.246+02:00FROM THE BENCH: Ben Howard<iframe allowfullscreen="allowfullscreen" frameborder="0" height="360" src="http://www.youtube.com/embed/ADP65wbBUpc?feature=player_detailpage" width="640"></iframe><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<u><b><span style="font-size: large;">KEEP YOUR HEAD UP</span></b></u><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">I spent my time watching</span><br />
<span style="font-size: large;">the spaces that had grown between us</span><br />
<span style="font-size: large;">And I cut my mind on second best</span><br />
<span style="font-size: large;">the scars that come with the greeness</span><br />
<span style="font-size: large;">I gave my eyes to the boredom</span><br />
<span style="font-size: large;">still the seabed wouldn’t let me in</span><br />
<span style="font-size: large;">And I tried my best to embrace the darkness</span><br />
<span style="font-size: large;">in which I swim</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Now walking back down this mountain</span><br />
<span style="font-size: large;">with the strength of a turning tide</span><br />
<span style="font-size: large;">The wind so soft at my skin</span><br />
<span style="font-size: large;">the sun so hot upon my side</span><br />
<span style="font-size: large;">Looking out at this happiness</span><br />
<span style="font-size: large;">I searched for between the sheets</span><br />
<span style="font-size: large;">Feeling blind, to realise</span><br />
<span style="font-size: large;">All I was searching for was me</span><br />
<span style="font-size: large;">Oh all I was searching for was me</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Keep your head up, keep your heart strong</span><br />
<span style="font-size: large;">Keep your mind set, keep your hair long</span><br />
<span style="font-size: large;">Keep your head up, keep your heart strong</span><br />
<span style="font-size: large;">Keep your mind set in your ways</span><br />
<span style="font-size: large;">Keep your heart strong</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">I saw a friend of mine the other day</span><br />
<span style="font-size: large;">And he told me that my eyes were gleaming</span><br />
<span style="font-size: large;">I said I’d been away</span><br />
<span style="font-size: large;">and he knew the depths I was meaning</span><br />
<span style="font-size: large;">It felt so good to see his face</span><br />
<span style="font-size: large;">the comfort invested in my soul</span><br />
<span style="font-size: large;">To feel the warmth of his smile</span><br />
<span style="font-size: large;">when he said ‘I’m happy to have you home’</span><br />
<span style="font-size: large;">Oh im happy to have you home</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Keep your head up...</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Because I’ll always remember you the same</span><br />
<span style="font-size: large;">Eyes like wildflowers with your demons of</span><br />
<span style="font-size: large;">change</span><br />
<span style="font-size: large;">May you find happiness there</span><br />
<span style="font-size: large;">May all your hopes turn out right</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Kepp your head up...</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: large;">Because I’ll always remember you the same</span><br />
<span style="font-size: large;">Eyes like wildflowers with your demons of</span><br />
<span style="font-size: large;">change</span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-47338590724852971062012-06-09T20:58:00.001+02:002012-06-09T21:53:34.030+02:00¿NO TIENE POR CASUALIDAD UN CHIMPANCÉ EN EL BOLSILLO? (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-5NEKxl1R5pw/T9OYgNQWE8I/AAAAAAAAAtk/eLcHUE0UMDg/s1600/Captura+de+pantalla+2012-06-09+a+las+20.37.00.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="71" src="http://2.bp.blogspot.com/-5NEKxl1R5pw/T9OYgNQWE8I/AAAAAAAAAtk/eLcHUE0UMDg/s400/Captura+de+pantalla+2012-06-09+a+las+20.37.00.png" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-DHU6NLYkn_E/T9OYw7DINbI/AAAAAAAAAts/DphXm9xU4Nw/s1600/Captura+de+pantalla+2012-06-09+a+las+20.40.47.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="167" src="http://3.bp.blogspot.com/-DHU6NLYkn_E/T9OYw7DINbI/AAAAAAAAAts/DphXm9xU4Nw/s400/Captura+de+pantalla+2012-06-09+a+las+20.40.47.png" width="400" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: large;">“No habrá nuevos condicionamientos macroeconómicos ni nuevos condicionamientos fiscales” según De Guindos. </span><span style="font-size: large;">O intente usted entender la ingeniería del eufemismo. </span><span style="font-size: large;">Que si todo es tan bueno, ¿por qué estamos tan preocupados?, si todo va tan bien, ¿por qué nos sentimos tan mal?. Sin pretenderlo Hamlet debería venir al rescate, perdón, a la recapitalización. </span><br />
<span style="font-size: large;">Ha tenido que salir Michael "Obama" Jordan a dar el sus de salida. En breve sabremos que eso se traduce de la siguiente manera: subida de impuestos y recorte de gastos. </span><br />
<span style="font-size: large;">De los opositores del crecimiento negativo y la "champions lij" de la economía, llega la neoproducción y el arabesco de la palabra. "Solidez bancaria" refiere una tal Cospedal del país de Rivendel. O "más no se puede hacer", aforismo del esfuerzo del expresidente nunca coronado de Al - Andalus, un tal Arenas. </span><br />
<span style="font-size: large;">No se la pierdan, ya en sus pantallas: </span><br />
<span style="font-size: large;">¿No tendrá usted por casualidad un chimpancé en el bolsillo?</span><br />
<span style="font-size: large;">Una tarde de junio en la ópera</span><br />
<br />
<br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/4XEp-mZ2bG4?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/4XEp-mZ2bG4?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object><br />
<br />
<span style="font-size: large;">" La creación de una Europa unida, tanto tiempo deseada y por la que tan amargamente se había luchado, tuvo algunas consecuencias inesperadas. La consecución de este antiquísimo sueño fue causa de una celebración justificada, de innumerables festivales callejeros, de banquetes y discursos de felicitación. Pero la Europa que había visto nacer el Renacimiento y la Reforma Protestante, la ciencia moderna y la revolución industrial, tenía una última sorpresa en la manga.</span><br />
<span style="font-size: large;">No hace falta decir que nada de esto se vislumbraba en 1993. La demolición de tantas barreras fiscales y burocráticas para el comercio condujo directamente a una Europa por fin unida en una federación política y cultural. En 1995, el año más emocionante desde 1968, se aprobó la legislación necesaria por una docena de Parlamentos, que se disolvieron y asignaron sus poderes a la Asamblea Europea de Estrasburgo. Así nació la nueva Europa, un ámbito visionario que fusionaría milagrosamente el espíritu de Carlomagno y el de la tarjeta inteligente, a Miguel Ángel y el Club Med, a San Agustín y a Saint Laurent.</span><br />
<span style="font-size: large;">Felices y cansados por el esfuerzo, los nuevos europeos partieron hacia las playas del Mediterráneo, la tierra tribal del apareamiento. Bendecidos por un sol benevolente y un cielo invernadero, el verano de 1995 duró desde abril hasta octubre. Cien millones de europeos se regodearon en la playa, dejando tras de sí poco más que un ejército de celadores para supervisar los museos, las galerías y las catedrales. Emocionados por la idea de una Europa federal, un vasto influjo de turistas llegaron procedentes de Estados Unidos, Japón y las recién liberadas naciones del bloque soviético. Con una guía de viajes en la mano, se atiborraban de la cultura y la historia de Europa, que ahora había alcanzado su destino espiritual de ser el parque temático más grande del mundo"</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">JG Ballard. El parque temático más grande del mundo. En: Fiebre de guerra. Editorial Berenice. Primera edición: marzo de 2008. Pagínas 93 - 94. </span><br />
<br />
<br />
<h1 id="watch-headline-title" style="font-weight: normal;">
<span style="font-size: large;"><span class="" dir="ltr" id="eow-title" title="Keane - Somewhere Only We Know (Live)">Keane. Somewhere Only We Know (Live)
</span></span></h1>
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qVOa4-JwdV8?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/qVOa4-JwdV8?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: small;">I walked across an empty land <br />
I knew the pathway like the back of my hand <br />
I felt the earth beneath my feet <br />
Sat by the river and it made me complete <br />
Oh simple thing where have you gone <br />
I'm getting old and I need something to rely on <br />
So tell me when you're gonna let me in <br />
I'm getting tired and I need somewhere to begin <br /><br />
I came across a fallen tree <br />
I felt the branches of it looking at me <br />
Is this the place we used to love? <br />
Is this the place that I've been dreaming of? <br /><br />
Oh simple thing where have you gone <br />
I'm getting old and I need something to rely on <br />
So tell me when you're gonna let me in <br />
I'm getting tired and I need somewhere to begin <br /><br />
And if you have a minute why don't we go <br />
Talk about it somewhere only we know? <br />
This could be the end of everything <br />
So why don't we go <br />
Somewhere only we know? <br /><br />
Oh simple thing where have you gone <br />
I'm getting old and I need something to rely on <br />
So tell me when you're gonna let me in <br />
I'm getting tired and I need somewhere to begin <br /><br />
And if you have a minute why don't we go <br />
Talk about it somewhere only we know? <br />
This could be the end of everything <br />
So why don't we go <br />
Somewhere only we know? <br /><br />
This could be the end of everything <br />
So why don't we go <br />
Somewhere only we know?</span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-11800481940818539452012-06-09T12:11:00.000+02:002012-06-09T12:28:15.988+02:002012 modelo para armar: el Nuevo Continente. 1<span style="font-size: large;">Después de tanto sacrificio seguido se consiguió salir al fin de la gran crisis del 2008. Europa, reforzada y más unida que nunca, bajo la denominación de Eurozona, el nuevo continente, y un mismo paraguas económico, administrativo, político y legislativo, cuyos edificios oficiales se habían trasladado a Luxemburgo, dividió el territorio en diferentes áreas, dentro de las cuales, ciudadanos de antiguos países, alejados entre sí por historia y lengua durante siglos, ocupaban en función de su antiguo PIB de 2012, tres categorías diferentes. En estas tres zonas, separadas por vallas electrificadas y de longitud kilométrica, siguiendo las antiguas fronteras, se establecía un punto de control en el cual únicamente se podía ver una especie de cajero automático que determinaba, colocando el dedo índice en un sensor, el estatus social y económico del sujeto, y calificaba rápidamente la posibilidad de pasar de una zona a otra: idóneo una A, sospechoso B y basura una C. Lógicamente, cuanto mayor la puntuación más facilidades de paso. Estos baremos no eran fijos, estaban sujetos, como es esperable y siguiendo la lógica de ese tiempo, a las diferentes fluctuaciones de la bolsa China, más relevante que la americana, que tras el desplome de Facebook en bolsa <span style="font-size: x-small;">(1)</span>, una de las antiguas redes sociales, cayó en una depresión que hasta la fecha no han podido remontar. Pero ese sería otro tema. </span><br />
<span style="font-size: large;">Hay que recordar también, que la idea de la clasificación de los ciudadanos en A, B y C, surgió cuando, a punto del estallido de diversas guerras civiles simultáneas dentro de los países que ahora ocupan la zona 3, (donde los recursos y productividad eran y son menores, a pesar de haber surcado el Mediterráneo desde la invención de la vela), se llegó al punto en que fue imposible no acusar a nadie de nada, imposible fiarse de cualquier regulador, trabajador autónomo, empresario, electricista o ingeniero, fue tal la desconfianza en la población, que el futuro Führer europeo, una denominación sugerida desde el antiguo estado heleno, en pleno fin de semana de agosto, dictó un decreto ley mediante el cual, a partir de ese instante, se suspendía cualquier tipo de libre circulación a través del territorio o acceso a cuenta bancaria hasta que el 90% de la población de la Eurozona tuviese instalado en el cuello el nuevo chip.</span><br />
<br />
<h3>
<span style="font-size: small;">(1). Mark Zuckerberg perdió 5.000 millones de dólares en dos semanas, lo que acabó desencadenando un desplome en las comunicaciones interpersonales, principalmente en el sector más productivo de la sociedad que se quedó sin palabras, y finalmente el estallido de la burbuja 2.0. <a href="http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/06/04/actualidad/1338830060_303219.html">http://tecnologia.elpais.com/tecnologia/2012/06/04/actualidad/1338830060_303219.html</a> </span></h3>
<br />
<br />
<br />
<h3 id="watch-headline-title">
<span class="" dir="ltr" id="eow-title" title="Somewhere Over the Rainbow - Israel Kamakawiwo'Ole">Somewhere Over the Rainbow - <a href="http://www.youtube.com/artist/Israel_Kamakawiwo%27ole?feature=watch_video_title" id="watch-headline-show-title">Israel Kamakawiwo'Ole</a></span></h3>
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/c9KHo9z86rA?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/c9KHo9z86rA?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-22678684042833393632012-05-09T20:22:00.003+02:002012-05-09T20:23:45.923+02:00Siempre nos quedará el mil - siete - ocho - nueve<span style="font-size: large;">Seguimos con la privatización de las ganancias y la socialización de las pérdidas, como si el espejo tuviera la culpa de la cara, sombras y <i>freaks </i>de la moneda público - privado<i>,</i> hileras de cráneos reverenciando cualquier </span><span style="font-size: large;">expedición al horizonte del mercado, y esto último podría ser de Sorensen. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-vLRD07SIIdM/T6qzJ3loxTI/AAAAAAAAAtY/vxacunizp8Q/s1600/Captura+de+pantalla+2012-05-09+a+las+20.08.36.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://3.bp.blogspot.com/-vLRD07SIIdM/T6qzJ3loxTI/AAAAAAAAAtY/vxacunizp8Q/s640/Captura+de+pantalla+2012-05-09+a+las+20.08.36.png" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<h2>
<span style="font-size: large;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-size: large;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-size: large;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-size: large;"><br /></span></h2>
<h2>
<span style="font-size: large;">Roxy Music (1980): Same old scene</span></h2>
<br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lRh0y-I6pSg?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/lRh0y-I6pSg?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-51416509770394675782012-05-02T23:24:00.001+02:002012-05-02T23:24:47.416+02:00CONSIDER THE LOBSTER (2): el neón de siempre<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span class="Apple-style-span" style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; font-size: 20px; font-style: italic; letter-spacing: -1px; line-height: 26px;"></span></span><br />
<div class="texto_grande" style="color: #333333; font: italic normal normal 20px/26px Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; letter-spacing: -1px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://img.europapress.net/fotoweb/fotonoticia_20120209111819_500.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="371" src="http://img.europapress.net/fotoweb/fotonoticia_20120209111819_500.jpg" width="640" /></a></div>
<div class="texto_grande" style="color: #333333; font: italic normal normal 20px/26px Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; letter-spacing: -1px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="texto_grande" style="color: #333333; font: italic normal normal 20px/26px Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; letter-spacing: -1px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="texto_grande" style="color: #333333; font: italic normal normal 20px/26px Georgia, 'Times New Roman', Times, serif; letter-spacing: -1px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; text-align: left;">
<span class="Apple-style-span" style="color: #eeeeee;">"Creemos que es fundamental mantener la seguridad jurídica en el proceso de inversiones en países como Bolivia"</span></div>
<div class="autor_cita" style="border-top-color: rgb(204, 204, 204); border-top-style: dotted; border-top-width: 1px; color: black; font: normal normal bold 12px/20px Arial, Helvetica, Garuda, sans-serif; letter-spacing: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 10px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 5px;">
<span class="Apple-style-span" style="background-color: #cccccc; font-size: small;">Luis de Guindos</span></div>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: small;"><a href="http://www.blogger.com/(http://economia.elpais.com/economia/2012/05/02/actualidad/1335947668_938668.html)">(http://economia.elpais.com/economia/2012/05/02/actualidad/1335947668_938668.html)</a></span></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">Traducción:</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;">"Y por supuesto, todo este tiempo que uno ha estado probablemente dándose cuenta de lo que parece ser la paradoja realmente central y que lo engloba todo, que es el hecho de que todo esto de decir palabras en realidad no sirve para nada y de que el tiempo en realidad no va en línea recta, es algo que si quieres entenderlo lo tienes que escuchar como palabras que tienes que empezar a escuchar por la primera palabra y luego seguir sucesivamente con el resto de las palabras dentro del tiempo cronológico, así que si estoy diciendo que las palabras y el tiempo secuencial no tienen nada que ver con esto usted se estará preguntando por qué estamos aquí sentados en este coche usando palabras y malgastando su tiempo increíblemente precioso, en otras palabras, ¿no me estoy contradiciendo lógicamente ya desde el principio? Por no mencionar la cuestión de si no estoy acaso soltando una trola cuando digo que sé lo que pasa (...). En otras palabras, soy un fraude"</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"><br /></span><br />
Página 190. El neón de siempre. En Extinción. DF Wallace. Grupo Editorial Random House Mondadori. Primera edición: Noviembre de 2005
<br />
<br />
OMD - SOUVENIR -<br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Swzp1eeOMj4?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/Swzp1eeOMj4?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object>
<br />
<span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">It's my direction</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">it's my proposal</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">it's so hard</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">it's leading me astray</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">My obsession</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">it's my creation</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">you'll understand</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">it's not important now</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">All i need is</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">coordination</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">i can't imagine</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">my destination</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">my intention</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">ask my opinion</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">but no excuse</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">my feelings still remain</span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;"><br /></span><span class="Apple-style-span" style="-webkit-border-horizontal-spacing: 2px; -webkit-border-vertical-spacing: 2px; font-family: arial, tahoma, verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">My feelings still remain</span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-43761498477670844992012-04-28T18:23:00.000+02:002012-04-28T18:47:14.902+02:00TO MONETIZE (1): Kafka cruzando el Rubicón<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://ep01.epimg.net/elpais/imagenes/2012/04/25/vinetas/1335361515_978172_1335361656_noticia_normal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://ep01.epimg.net/elpais/imagenes/2012/04/25/vinetas/1335361515_978172_1335361656_noticia_normal.jpg" width="351" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-size: large;">- Quiero decir - dijo, entonces K. sin más pausa-, por cierto que estoy muy sorprendido, pero en vista de que uno pasó treinta años en el mundo, y tuvo que defenderse solo, tal como me ha ocurrido a mi, uno se endurece frente a las sorpresas, y no las toma en serio. Especialmente las de hoy.</span><br />
<br />
F. Kafka. El proceso. En Google Books; <span style="background-color: white; font-family: Verdana, Geneva, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><a href="http://tinyurl.com/c4bc22r)">http://tinyurl.com/c4bc22r)</a></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Verdana, Geneva, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 13px;"><br /></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">"Tras un paseo neurótico por los alrededores del Museo de la Ciencia de Barcelona (estoy pendiente de la inminente operación a la que mañana voy a ser sometido, lo que en cierta forma explicaría que me haya puesto a pensar e incluso a confiar en la ciencia) me digo que ni Jule Verne ni nadie: el verdadero científico es Franz Kafka. Nunca se encadena a ninguna verdad y, sin embargo, todo son verdades. Es inagotable. Se estrellan contra él todos quienes, al querer interpretarlo por un lado u otro, reducen la infinitud de su obra. Solo le faltó decir que el verdadero saber consiste en medir la extensión de la ignorancia"</span><br />
<br />
E. Vila - Matas. Página 49. Dietario voluble. Editorial Anagrama. 1era edición: septiembre 2008<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><u>COPAGO: </u></b>Aviso. la palabra copago no está en el diccionario </span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"><b style="text-decoration: underline;">REPAGO: </b>La palabra <i>repago </i>no está registrada en el diccionario</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"><br /></span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: large;"><u><b>PAGO:</b></u> </span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="color: white;"><span class="eLema" style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 15pt;"><b>pago</b></span><span class="eLema" style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 15pt;"><b><sup>1</sup></b></span><span class="eLema" style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 15pt;"><b>.</b></span></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; text-align: left;">
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eEtimo" style="color: white; font-family: 'TITUS Cyberbit Basic', 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 13pt;">(<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200">De</a> <i>pagar</i>).</span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
</div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="1_1"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>1. </b></span><span class="eAbrv">m.</span><span class="eAcep"> Entrega de un dinero o especie que se debe.</span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="1_2"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>2. </b></span><span class="eAbrvNoEdit">m.</span><span class="eAcep"> Satisfacción, premio o recompensa.</span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 0em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="dar_el_pago."></a><span class="eFCompleja"><b>dar el </b><b>~</b><b>.</b></span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="dar_el_pago.1"></a><span class="eOrdenAcepFC"><b>1. </b></span><span class="eAbrv">loc. verb.</span><span class="eAcep"> <span class="eAbrv" title="Usado, usada, usados o usadas">U.</span> para avisar a alguien que le sobrevendrá o sobrevino el daño correspondiente o que naturalmente se sigue a los vicios o imprudencias.</span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="dar_el_pago.2"></a><span class="eOrdenAcepFC"><b>2. </b></span><span class="eAbrvNoEdit">loc. verb.</span><span class="eAcep"> Corresponder mal al beneficio o servicio recibido.</span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 0em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="en_pago."></a><span class="eFCompleja"><b>en </b><b>~</b><b>.</b></span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="en_pago.1"></a><span class="eOrdenAcepFC"><b>1. </b></span><span class="eAbrv">loc. adv.</span><span class="eAcep"> En satisfacción, descuento o recompensa.</span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 0em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="hacer_pago."></a><span class="eFCompleja"><b>hacer </b><b>~</b><b>.</b></span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="hacer_pago.1"></a><span class="eOrdenAcepFC"><b>1. </b></span><span class="eAbrv">loc. verb.</span><span class="eAcep"> Cumplir, satisfacer.</span></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 0em;">
<span style="color: white;">□<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" title="Véase"> V.</a></span></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltObtenerHtml?origen=RAE&LEMA=balanza&SUPIND=0&CAREXT=10000&NEDIC=No#balanza_de_pagos." target="_self"><span style="color: white;"><span class="eReferencia"><b>balanza de </b></span><b>pago</b><span class="eReferencia"><b>s</b></span></span></a></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltObtenerHtml?origen=RAE&LEMA=carta&SUPIND=0&CAREXT=10000&NEDIC=No#carta_de_pago." target="_self"><span style="color: white;"><span class="eReferencia"><b>carta de </b></span><b>pago</b></span></a></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltObtenerHtml?origen=RAE&LEMA=daci%C3%B3n&SUPIND=0&CAREXT=10000&NEDIC=No#dación_en_pago." target="_self"><span style="color: white;"><span class="eReferencia"><b>dación en </b></span><b>pago</b></span></a></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltObtenerHtml?origen=RAE&LEMA=papel&SUPIND=0&CAREXT=10000&NEDIC=No#papel_de_pagos." target="_self"><span style="color: white;"><span class="eReferencia"><b>papel de </b></span><b>pago</b><span class="eReferencia"><b>s</b></span></span></a></div>
<div style="font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltObtenerHtml?origen=RAE&LEMA=suspensi%C3%B3n&SUPIND=0&CAREXT=10000&NEDIC=No#suspensión_de_pagos." target="_self"><span style="color: white;"><span class="eReferencia"><b>suspensión de </b></span><b>pago</b><span class="eReferencia"><b>s</b></span></span></a></div>
</div>
<span style="color: white;"><br style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" /></span><br />
<hr align="center" style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" width="75%" />
<span style="color: white;"><br style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" /></span><br />
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="53066"></a></span><br />
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 0em;">
<span style="color: white;"><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b>pago</b></span><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b><sup>2</sup></b></span><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b>.</b></span></span></div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eEtimo" style="color: white; font-family: 'TITUS Cyberbit Basic', 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 13pt;">(<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200">Del</a> <a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" title="latín, latino o latina">lat.</a> <i>pagus</i>).</span></div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
</div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="2_1"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>1. </b></span><span class="eAbrv">m.</span><span class="eAcep"> Distrito determinado de tierras o heredades, especialmente de viñas u olivares.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="2_2"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>2. </b></span><span class="eAbrvNoEdit">m.</span><span class="eAcep"> Pueblo pequeño o aldea.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="2_3"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>3. </b></span><span class="eAbrvNoEdit">m.</span><span class="eAbrv"><i> <span class="eAbrv" title="Argentina">Arg.</span></i></span><span class="eAbrv">,<i> <span class="eAbrv" title="Bolivia">Bol.</span></i></span><span class="eAbrv"> y<i> <span class="eAbrv" title="Uruguay">Ur.</span></i></span><span class="eAcep"> Lugar en el que ha nacido o está arraigada una persona. <span class="eAbrv" title="Usado o usada más en plural">U. m. en pl.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="2_4"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>4. </b></span><span class="eAbrvNoEdit">m.</span><span class="eAbrv"> <span class="eAbrv" title="rural">rur.</span></span><span class="eAbrv"><i> <span class="eAbrv" title="Argentina">Arg.</span></i></span><span class="eAbrv">,<i> <span class="eAbrv">Perú</span></i></span><span class="eAbrv"> y<i> <span class="eAbrv" title="Uruguay">Ur.</span></i></span><span class="eAcep"> Lugar, pueblo, región. <span class="eAbrv" title="Usado o usada más en plural">U. m. en pl.</span></span></span></div>
</div>
<span style="color: white;"><br style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" /></span><br />
<hr align="center" style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" width="75%" />
<span style="color: white;"><br style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" /></span><br />
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="76925"></a></span><br />
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 0em;">
<span style="color: white;"><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b>pago</b></span><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b><sup>3</sup></b></span><span class="eGenero" style="font-size: 15pt;"><b>, ga</b></span><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b>.</b></span></span></div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
</div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
</div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="3_1"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>1. </b></span><span class="eAbrv">part. irreg.</span><span class="eAbrv"> <span class="eAbrv" title="coloquial">coloq.</span></span><span class="eAbrv"> <span class="eAbrv" title="poco usado o usada, poco usados o usadas">p. us.</span></span><span class="eAcep"> de <a href="http://buscon.rae.es/draeI/SrvltObtenerHtml?origen=RAE&LEMA=pagar&SUPIND=0&CAREXT=10000&NEDIC=No"><span class="eReferencia"><b>pagar.</b></span></a></span></span></div>
</div>
<span style="color: white;"><br style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" /></span><br />
<hr align="center" style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" width="75%" />
<span style="color: white;"><br style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; text-align: left;" /></span><br />
<div style="text-align: left;">
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode';">
<span style="color: white; font-size: 17px;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="92052"></a></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 0em;">
<span style="color: white;"><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b>pago</b></span><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b><sup>4</sup></b></span><span class="eLema" style="font-size: 15pt;"><b>.</b></span></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eEtimo" style="color: white; font-family: 'TITUS Cyberbit Basic', 'Arial Unicode MS', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 13pt;">(<a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" title="voz onomatopéyica">Voz onomat.</a>).</span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
</div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=6730592893863106200" name="4_1"></a><span class="eOrdenAcepLema"><b>1. </b></span><span class="eAbrv">interj.</span><span class="eAbrv"><i> <span class="eAbrv" title="El Salvador">El Salv.</span></i></span><span class="eAcep"> <span class="eAbrv" title="Usado, usada, usados o usadas">U.</span> para imitar el sonido de un azote o para advertir a un niño que si se comporta mal se le va a dar una nalgada. <span class="eAbrv" title="Usada repetida">U. repetida</span>.</span></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eAcep"><br /></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eAcep"><br /></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eAcep"><br /></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eAcep"><br /></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode'; font-size: 17px; margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<span class="eAcep" style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<span style="color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 11px;"><u><br /></u></span></span></div>
</div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode';">
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/JTvSp5dFRGk?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/JTvSp5dFRGk?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object>
</div>
<div style="margin-bottom: -0.5em; margin-left: 2em;">
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode';">
<span class="eAcep"><span style="color: orange; font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;"><br /></span></span></span></div>
<h2>
<span style="color: #cc0000; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: large;">PERSPECTIVA NEVSKI</span></h2>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode';">
<span class="eAcep"><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #cc0000; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;"><br /></span></span></span></div>
<div style="font-family: 'Arial Unicode MS', 'TITUS Cyberbit Basic', 'Lucida Sans Unicode';">
<span class="eAcep"><span style="color: #cc0000; font-size: large;"><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Un viento a treinta grado bajo cero </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">barría las desiertas avenidas y los campanarios. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">A ráfagas heladas de metralla, </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">desintegraba cúmulos de nieve. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Y los fuegos de la guardia roja encendidos </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">para echar al lobo, y viejas con rosarios. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Y los fuegos de la guardia roja encendidos </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">para echar al lobo, y viejas con rosarios. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Sentados en las gradas de la iglesia, </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">esperábamos tras la misa que saliesen las mujeres. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Mirábamos con expresión ausente </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">la gracia incomparable de Nijinski. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Y luego de él se enamoró perdidamente su empresario, </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">y de las danzas rusas. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Y luego de él se enamoró perdidamente su empresario, </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">y de las danzas rusas. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Con mi generación pasé el invierno, </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">mujeres encorvadas sobre el telar en la ventana. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Un día en la perspectiva Nevski </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">me encontré por azar a Igor Stravinski. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Los orinales puestos bajo el lecho por la noche </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Cine de Eisenstein por la revolución. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Estudiábamos cerrados en un cuarto, </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">con débil luz de velas y candiles de petróleo. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Y cuando se trataba de hablar </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">esperábamos siempre con placer. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Y mi maestro me enseñó </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">qué difícil es descubrir el alba dentro de las sombras. </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">Y mi maestro me enseñó </span><br style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;" /><span style="background-color: white; font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: -webkit-auto;">qué difícil es descubrir el alba dentro de las sombras. </span></span></span></div>
</div>
</div>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-2490704527859361292012-04-19T20:17:00.000+02:002012-04-19T20:18:46.290+02:00A PORTRAIT<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/zzaNRABWl50?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/zzaNRABWl50?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object><br />
<div style="color: black;">
<br /></div>
<div>
<div style="color: black;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></span></div>
<span lang="CA"><span style="color: white; font-family: Verdana; font-size: large;">" Como pasa siempre, alguien ponía mala cara porque aquel chico de la calle London Bridge andaba siempre en bicicleta de un lado para otro delante de su ventana. Solo que ahora su padre le hacía quedarse por la tarde en casa estudiando de firme para conseguir una beca que había para la escuela media y luego iba a ir al Trinity College a estudiar medicina cuando acabara la escuela media"</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="color: white; font-family: Verdana;"><br /></span></span><br />
<span lang="CA"><span style="color: white; font-family: Verdana;">Página 505 del Ulises de James Joyce. Editorial Lumen. Primera edición: noviembre de 2010 </span></span><br />
<div style="color: black;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></span></div>
<div style="color: black;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></span></div>
<div style="color: black;">
<span lang="CA"></span></div>
<div style="color: #cccccc;">
<h2>
<span lang="CA"><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana;">Lletra: Maria Cabrera i Callís </span></span></span></h2>
<h2>
<span lang="CA"><span lang="CA"><span style="font-family: Verdana;">Música: Silvia Pérez Cruz</span></span></span></h2>
</div>
<div style="color: black;">
<br /></div>
<div style="color: black;">
<span lang="CA"><span style="font-family: Verdana;"><br /></span></span></div>
</div>
<div style="background-color: white; color: black;">
<span lang="CA" style="font-size: large;"><span style="font-family: Verdana;">Pare meu que ja no ets al poble,<br />
pare meu que potser algun dia jo distretament estimava,<br />
pare meu que te'n vas anar pel carrer sense ganes,<br />
pare meu que potser algun dia molt discret m'estimaves,<br />
per la sang que ens corria tan brava per les venes,<br />
per les faccions de la teva cara que se m'esborren,<br />
com el crit que ofega el meu pit,<br />
pare meu!,<br />
per la cicatriu que et partia sencera el ventre,<br />
pare meu!,<br />
pels tels secrets de la ceba als dits de la mare,<br />
per les tardes tan pàl·lides a la cuina de casa,<br />
pare meu!,<br />
per les veus tan confuses del vespre,<br />
pels crits i pels plors i les terrasses en ràtzia,<br />
pare meu!,<br />
per l'olor de gasoil de la teva roba en tornant de la feina, pare meu,<br />
pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu,<br />
pels germans meus escolant-se per la pica,<br />
oh pare meu!,<br />
que retrobi la memòria, la memòria del pare i del fill,<br />
la memòria, la gata vella,<br />
la memòria, oh pare meu!,<br />
el fil que em lliga als teus noms, a les teves mans, al teu crani rotund,<br />
al teu riure que no m'agradava,<br />
al teu ventre partit per la cicatriu del destí,<br />
pare meu!,<br />
que no hagi de cremar mai més la meva memòria, pare meu,<br />
i que no me l'hagi de trobar d'improvís mai més,<br />
disfressada de dona despentinada en gavardina i plors<br />
en una cantonada ventosa de Manhattan<br />
quan jo només volia anar a collir fonoll passat el pont dels vermells,<br />
oh pare meu!<br />
<br />
Pare meu, que trobi tota la memòria, pare meu!,<br />
que trobi intactes les meves condemnes de nena de set anys,<br />
que trobi intactes el fonoll i els gallarets vermells<br />
—gall, gallina o poll, pare meu?—,<br />
que trobi intactes la teva història i la meva, juntes, volent-se, pare meu,<br />
com mai no van poder ser,<br />
com mai no podran ser, ara,<br />
oh pare meu,<br />
pare meu que ja no ets al poble.</span></span></div>
<div style="color: #cccccc;">
<br /></div>
<div style="color: #cccccc;">
<span style="font-family: Verdana;"><br /></span></div>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-45927641895145313162012-04-16T21:42:00.000+02:002012-04-16T22:03:35.995+02:00CONSIDER THE LOBSTER: La señora Thompson<a href="https://encrypted-tbn0.google.com/images?q=tbn:ANd9GcTTj9AL_yegBGr6S2VPGtV9pSXpRER-e4NgrzVWf534OEshhjgy" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://encrypted-tbn0.google.com/images?q=tbn:ANd9GcTTj9AL_yegBGr6S2VPGtV9pSXpRER-e4NgrzVWf534OEshhjgy" width="246" /></a><span style="font-size: large;"> "La gente no paraba de pedirle permiso a la señora Thompson, hasta que ella les dijo que se dejaran de tonterías y que por el amor de Dios usaran el teléfono y se acabó"</span><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<a href="https://encrypted-tbn0.google.com/images?q=tbn:ANd9GcQWbDCAW08VoLUWGNRhmv9theMeg86Jm6WJvYcSK3PCVE-uNF3d" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://encrypted-tbn0.google.com/images?q=tbn:ANd9GcQWbDCAW08VoLUWGNRhmv9theMeg86Jm6WJvYcSK3PCVE-uNF3d" width="285" /></a><br />
<br />
<span style="font-size: large;">" No se equivoquen ustedes, esto es en gran medida algo bueno. Te obliga a pensar y a hacer cosas que lo más seguro es que no harías si estuvieras solo, como por ejemplo, mientras estabas viendo el discurso, cerrar los ojos y rezar, en silencio y con fervor, porque te estuvieras equivocando sobre el presidente, porque tu visión de él estuviera tal vez distorsionada y él en realidad fuera mucho más inteligente y sustancial de lo que tú creías, y no un simple gólem sin alma o un nexo de intereses corporativos trajeado, sino un estadista valiente y probo y... y está bien, es bueno rezar así. Es simplemente que tener que hacerlo te hace sentir un poco solo. Puede ser un poco agotador estar rodeado de gente verdaderamente decente e inocente"</span><br />
<br />
D. F. Wallace. Páginas 176 y 179. Capítulo: La vista desde la casa de la señora Thompson. En Hablemos de langostas. Random House Mondadori. Primera edición: mayo de 2007<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://s3-eu-west-1.amazonaws.com/rankia/images/valoraciones/0005/8464/REPSOL%20YPF.201211.png?1324457258" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="310" src="http://s3-eu-west-1.amazonaws.com/rankia/images/valoraciones/0005/8464/REPSOL%20YPF.201211.png?1324457258" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Z-HLxpWGCzc?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/Z-HLxpWGCzc?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h2>
<u><span style="font-size: large;">These are days - 10000 Maniacs</span></u></h2>
<br />
<span style="font-size: large;">These are the days</span><br />
<span style="font-size: large;">These are days you’ll remember</span><br />
<span style="font-size: large;">Never before and never since, I promise</span><br />
<span style="font-size: large;">Will the whole world be warm as this</span><br />
<span style="font-size: large;">And as you feel it,</span><br />
<span style="font-size: large;">You’ll know it’s true</span><br />
<span style="font-size: large;">That you are blessed and lucky</span><br />
<span style="font-size: large;">It’s true that you</span><br />
<span style="font-size: large;">Are touched by something</span><br />
<span style="font-size: large;">That will grow and bloom in you</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-size: large;">These are days that you’ll remember</span><br />
<span style="font-size: large;">When May is rushing over you</span><br />
<span style="font-size: large;">With desire to be part of the miracles</span><br />
<span style="font-size: large;">You see in every hour</span><br />
<span style="font-size: large;">You’ll know it’s true</span><br />
<span style="font-size: large;">That you are blessed and lucky</span><br />
<span style="font-size: large;">It’s true that you are touched</span><br />
<span style="font-size: large;">By something that will grow and bloom in you</span><br />
<span style="font-size: large;"><br /></span><br />
<span style="font-size: large;">These are days</span><br />
<span style="font-size: large;">These are the days you might fill</span><br />
<span style="font-size: large;">With laughter until you break</span><br />
<span style="font-size: large;">These days you might feel</span><br />
<span style="font-size: large;">A shaft of light</span><br />
<span style="font-size: large;">Make its way across your face</span><br />
<span style="font-size: large;">And when you do</span><br />
<span style="font-size: large;">Then you’ll know how it was meant to be</span><br />
<span style="font-size: large;">See the signs and know their meaning</span><br />
<span style="font-size: large;">It's true</span><br />
<span style="font-size: large;">Then you’ll know how it was meant to be</span><br />
<span style="font-size: large;">Hear the signs and know they’re speaking</span><br />
<span style="font-size: large;">To you, to you</span><br />
<br />Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-71615674941402187602012-04-15T10:52:00.000+02:002012-04-15T21:25:50.404+02:00CORTITA Y AL PIE (1): Mr Rock and Roll out of Africa<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i.promecal.es/IMGPORTADA/2012/F733703D-C3A7-DFC0-6C48746845B76939.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://i.promecal.es/IMGPORTADA/2012/F733703D-C3A7-DFC0-6C48746845B76939.JPG" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Feliz cumpleaños. Tu septuagésimo cuarto aniversario demorado es importante. Tal vez sea tu primer día realmente público. Tu septuagésimo cuarto cumpleaños es la ocasión para que la gente se dé cuenta de que están pasando cosas importantes. </span><br />
<span style="font-size: large;">Te han estado pasando cosas durante el último medio año. Un familiar político corriendo los sanfermines bajo el amparo de una justicia igual para todos, para todos los de su especie aclaremos, a medio camino entre l@s caimanes, tu sabes bien de zoología, y la fastuosidad de una isla ladrillera, que son muchas casas con jardines y costa desflecada de hormigón, con más piscinas que salitre, un palacio con andamios y sin congresos, y un hospital industrializado que se comba por agotadores formularios en plena llanura de almendros y montañas al fondo, retrato instantáneo de un óleo sobre polígono en la Germania mallorquina.</span><br />
<span style="font-size: large;">Además, ahora tienes varias prótesis de metal en tus extremidades. Vástagos forjados en titanio que alinean los fragmentos rotos, que esculpen la nueva anatomía de ciborg real acorde a estos nuevos o mismos tiempos, qué más te da, sin perderte demasiado en los sinsabores berlinianos que a todos nos afectan. Y a otras cosas. Tu voz es abultada y redundante, se mueve en un intervalo de cuatro notas graves, un sampler gutural parecido al emitido por la trompa del paquidermo de la foto, que se pregunta en el país de las maravillas, quién ha matado a quién. Tu cara empieza a decolorarse cuando no la pintas con el sol constante de tus horas de trabajo pirenaicas o en la llanura de Dinesen: "<i>yo tenía una granja en África al pie de las colinas de Ngong</i>" (Botsuana queda bajando a la derecha). Y dos semanas de dolor profundo y temible el pasado invierno hicieron que algo se te descolgara por dentro: tu saco se ha llenado y se ha vuelto vulnerable, un artículo de lujo que tienes que proteger. Levantado y amarrado por unos suspensorios prietos que te dejan rayas rojas y gualdas en las nalgas, demasiado tiempo para seguir viviendo del ni está ni se le espera sabiniano, armado o sin Armada. Te ha brotado una nueva fragilidad y te sangra, sacudida como un espasmo tricolor, a borbo(n)tones. De momento siguen los aplausos de los palmeros habituales a tus andanzas y vicisitudes, aunque haya algún que otro escriba cortesano no vocacional que, entre zarzas y de lejos, empiece a torcer el morro, aunque sigas viviendo francamente bien y realmente mal.</span><br />
<br />
* (Texto modificado del capítulo: En lo alto para siempre, del libro de DFWallace. Entrevistas breves con hombres repulsivos. Ed. Random House Mondadori)<br />
** (Bien podría ser un epílogo de Aire Nuestro o de España de <a href="http://manuelvilas.blogspot.com.es/">Manuel Vilas</a>)<br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/FtYvhKpoJkA?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/FtYvhKpoJkA?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object><br />
<br />
<br />
<span style="color: red;">Mr ROCK and ROLL (Amy MacDonald)</span> <br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/BH_qNekJbWc?version=3&feature=player_detailpage">
<param name="allowFullScreen" value="true">
<param name="allowScriptAccess" value="always">
<embed src="http://www.youtube.com/v/BH_qNekJbWc?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object>
<br />
<br />
<div style="color: red;">
<br /></div>
<br />
<pre><span style="font-family: arial,tahoma,verdana; font-size: 14px; line-height: 20px;">So called mr rock n roll
he's dancing on his own again
talking on his phone again
to someone who tells him that his balance is low
he's got nowhere to go
He's on his own again
Rock chick of the century
is acting like she used to be
dancing like there's no-one there
before she ever seemed to care
Now she wouldn't dare
it's so rock and roll to be alone
And they'll meet one day, far away and say
I wish I was something more
And they'll meet one day, far away and say
I wish I knew you, I wish I knew you before
Mrs Black and white she's never seen a shade of grey
Always something on her mind, every single day
But now she's lost her way
and where does she go from here
Mr multicultural sees all that one could see
He's living proof of someone very different to me
But now he wants to be free,
free so he can see
And they'll meet one day, far away and say
I wish I was something more
And they'll meet one day, far away and say
I wish I knew you, I wish I knew you before
He'll say I wish I knew you
I wish I met you when time was still on my side
She'll say I wish I knew you
I wish I loved you before I was his bride
And so they must depart two many more broken hearts
but I've seen that all before in TV books and film and more
And there's a happy ending, every single day
And they'll meet one day, far away and say
I wish I was something more
And they'll meet one day, far away and say
I wish I knew you, I wish I knew you before.</span></pre>
<br />
<br />
<br />Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-22936265557232783692012-04-05T18:38:00.002+02:002012-04-05T19:00:33.069+02:00MÚSICA DE LA MARVEL: Ray LaMontagne<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/rIUSikXex5w?version=3&feature=player_detailpage"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/rIUSikXex5w?version=3&feature=player_detailpage" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object><br />
<br />
<span style="font-size: large;">"Hice pocas preguntas en clase. Observé cómo el rostro del maestro pasaba de la benevolencia a la severidad: esperaba que no me convirtiera en un vago. Me resultaba imposible controlar la errancia de mis pensamientos. Apenas me quedaba paciencia para con el trabajo serio de la vida que, al cruzarse en el camino de mis deseos, se me antojaba un juego infantil, un feo y monótono juego infantil"</span><br />
<br />
Araby. En Los Dublineses. James Joyce. Página 37. Alianza Editorial<br />
<br />
---------------------------------<br />
<br />
<div class="cuerpo_noticia" id="cuerpo_noticia"><h2>Enrique Vila - Matas (2/04/12)</h2></div><div class="cuerpo_noticia" id="cuerpo_noticia"><a href="http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/02/actualidad/1333394628_474551.html">http://cultura.elpais.com/cultura/2012/04/02/actualidad/1333394628_474551.html </a></div><br />
<br />
<div class="cuerpo_noticia" id="cuerpo_noticia"> <span style="font-size: large;">Beatriz de Moura, editora: “Para ser un verdadero creador necesitas algo de lo que gozan muy pocos: un don”. Estas palabras me remiten a lo inapresable y misterioso de ese don, aunque sé que no faltan espíritus con buen humor que sospechan que el talento tiene una fórmula secreta, estilo Coca-Cola. De esa fabulosa fórmula habla <em>El talent</em> (Labreu editors), divertida y recomendable novela de Jordi Nopca en la que unos jóvenes roban en Berlín un prototipo capaz de detectar el valioso y huidizo ‘talento literario’ y luego vuelan con su botín a Lisboa para buscar allí a posibles grandes autores inéditos.</span><br />
<span style="font-size: large;">A veces pienso en el don todavía oculto de esos autores. Hace un momento, por ejemplo, he imaginado a un joven narrador inédito que sería muy inteligente y habría estudiado con atención la literatura contemporánea y se habría dedicado durante tiempo a observar los fallos de todos los que han escrito antes que él. Como este joven andaría, además, muy curtido en teoría literaria –“esas pistas tan elegantes para novelas aún no escritas”, según Zadie Smith-, nuestro joven se sentiría más que preparado para escribir su primer libro, e incluso estaría convencido de tenerlo todo para poder lograr una novela perfecta.</span><br />
<div class="derecha" id="sumario_1|html"> <span style="font-size: large;"><a href="" name="sumario_1"></a></span> <div class="texto_grande"><span style="font-size: large;">Leemos a Beckett y nos traspasa su extraña y tan distinta y singular manera de verlo todo</span></div></div><span style="font-size: large;">Supongamos que han pasado tres años y el animoso joven inédito ha terminado por escribir y publicar su libro y éste ha sido bien recibido por público y crítica. No puedo evitar –porque es el caso más frecuente cuando el escritor es inteligente- imaginarle frustrado. ¿Por qué? Pues porque en su fuero interno sabe que, al ir del éter a la realidad, voló en su novela mucho más bajo de lo que había soñado y no consiguió con exactitud expresar su manera de estar en el mundo, quizás porque de su alma se ausentó su duende personal en el momento menos oportuno. Se había propuesto nada menos que dejar su “marca de agua” en el texto. Y es que si algo tenía él claro era que lo único en lo que se asemejan todas las grandes novelas es en el estilo tan personal con el que articulan la experiencia y nos obligan a estar atentos; es decir, la manera en que nos despiertan del sonambulismo de nuestras vidas.</span><br />
<span style="font-size: large;">Nos es fácil imaginar al joven preguntándose por lo raro que es el don, al menos la esencia del duende personal de cada uno, y sintiendo verdadera envidia de los raros pero contundentes y afortunados casos de jóvenes de talento innato: el caso de Francis Scott Fitzgerald, por ejemplo, que, tras su primer libro, recibió este comentario de parte del gran crítico Edmund Wilson: “Comete errores y es torpe como él solo, pero le sobra el talento; tiene un don especial, aún incipiente, para conseguir que haya vida en todo lo que escribe”.</span><br />
<span style="font-size: large;">Es cruel, pero el don es algo que no se obtiene estudiando los fallos de los otros o con algún otro tipo de esfuerzo concreto, ojalá fuera posible, pero no. Es más, la facilidad, por ejemplo, para darle vida a lo que narramos es algo que se tiene de entrada (el caso escandaloso de Fitzgerald, por ejemplo) o no se tiene. Y ya no digamos poseer la marca de agua, el estilo tan personal con el que articulan la experiencia nuestros escritores favoritos. Esa marca es innata también y está relacionada con el carácter de cada uno y la habilidad que se tenga para dar con ella. Leemos a Beckett, por poner un ejemplo, y nos traspasa su extraña y tan distinta y singular manera de verlo todo, y luego, por la tarde, descubrimos que el mundo se nos ha ido volviendo beckettiano y que, como nos temíamos, somos sólo palabras, estamos hecho de palabras, polvo de verbo, sin suelo en el que posarnos, y no nos importa ya quién habla, pues todo es falso, no hay nadie, no hay nada en el nunca jamás, mejor ahogarse en este aire inaceptable.</span><br />
</div><br />
<br />
---------------------------------<br />
<br />
<h2><b>Empty<i>. </i><b><i>Ray Lamontagne</i>. </b></b></h2><b> </b><br />
<span style="font-size: large;">She lifts her skirt up to her knees. <br />
Walks through the garden rows with her bare feet, laughin'. <br />
I've never learned to count my blessings, <br />
I choose, instead, to dwell in my disasters. <br />
<br />
I walk on down the hill. <br />
Through grass grown tall and brown, <br />
and still it's hard, somehow, to let go of my pain. <br />
On past the busted back, <br />
of that old and rusted Cadillac, <br />
that sinks into this field, collecting rain. <br />
<br />
Will I always feel this way. <br />
So empty, so estranged. <br />
<br />
Of these cut-throat busted sunsets. <br />
These cold and damp white mornings, I have grown weary. <br />
If through my cracked and dusty dimestore lips, <br />
I spoke these words out loud, would no one hear me? <br />
<br />
Lay your blouse across the chair. <br />
Let fall the flowers from your hair, <br />
and kiss me with that country mouth so plain. <br />
Outside the rain is tapping on the leaves. <br />
To me it sounds like they're applauding us, the quiet love we've made. <br />
<br />
Will I always feel this way. <br />
So empty, so estranged. <br />
<br />
Well I looked my demons in the eyes. <br />
Laid bare my chest, said, "Do your best t' destroy me". <br />
Y' see, I've been to hell and back so many times, <br />
I must admit you kinda bore me. <br />
<br />
There's a lot a' things that can kill a man. <br />
There's a lot a' ways to die. <br />
Yes and some already dead and walk beside me. <br />
There's a lot a' things I don't understand. <br />
Why so many people lie. <br />
It's the hurt I hide that fuels the fires inside me. <br />
<br />
Will I always feel this way. <br />
So empty, so estranged.</span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-16208696474807326662011-10-05T18:33:00.000+02:002011-10-05T18:33:46.510+02:00PÁGINAS AMARILLAS: FINAL FELIÇ<span style="font-size: large;">"Queda una esperanza.</span><br />
<span style="font-size: large;">Decirlo tan claramente que conduzca al equívoco.</span><br />
<span style="font-size: large;">Ahí voy"</span><br />
<span style="font-size: large;">78. Joan Fontaine Odisea. Agustín Fernández Mallo. Página 130.</span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.diariodeavisos.com/wp-content/uploads/2011/08/Sarkozy-y-Merkel.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="275" src="http://www.diariodeavisos.com/wp-content/uploads/2011/08/Sarkozy-y-Merkel.jpg" width="320" /></a></div><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Joan Miquel Oliver. Final feliç</span><br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"> </span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">Ell va dir piscines, ella trampolins. <br />
Ell va dir planetes, ella va dir ‘quins?’ <br />
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent; <br />
no va ser, precisament, no va ser un final feliç. <br />
<br />
Ell va dir quimonos, ella maniquís. <br />
Ell va dir tigressa, ella colibrís. <br />
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent; <br />
no va ser, precisament, no va ser un final feliç. <br />
<br />
La la la la, la la la la la. La la la la.<br />
<br />
Ell va dir llimones, ella va dir groc. <br />
Ell va dir pintura, ella va dir pot. <br />
I quina pena es desencís, que dolenta i que dolent; <br />
no va ser, precisament, no va ser un final feliç. <br />
<br />
I quina pena es desencís, que rotunda i que valent; <br />
no va ser, precisament, no va ser un final feliç. <br />
<br />
La la la la, la la la la la. La la la la.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"> </span> </div><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/fVT0IQVGnZg?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/fVT0IQVGnZg?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-14002560190357547502011-09-25T15:15:00.001+02:002011-09-25T15:17:19.379+02:00PÁGINAS AMARILLAS: ce punto boyero. Sota, caballo y rey<div><div><div style="margin: 0px;"><span style="font-size: large;">Historias impopulares, críticas ingeniosas, sota, caballo y rey. Mientras en el CERN siguen pidiendo ayuda para comprobar si E ya no es igual a la masa por la velocidad de la luz al cuadrado, esperando que otro "público" dé el visto bueno a los errores de cálculo que hayan podido cometer, sin piedad. Un siglo de teoría no puede estropearse por unos pocos miles de kilómetros por segundo. En Texas, París - Texas me refiero, se continúan escuchando los ecos de Ry Cooder bajo el canon de la física de ondas más cartesiana y Travis paso a paso por la vía del tren, forma parte de la excentricidad de toda esta temporada comercial. </span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><u><b>Sota:</b></u> Isaki Lacuesta: <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Isaki_Lacuesta">http://es.wikipedia.org/wiki/Isaki_Lacuesta</a> </span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><u><b>Caballo:</b></u> Entrevista en El País, 19 de febrero de 2003. Titular: Cuestionarse la autoridad está hoy vigente. </span><br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/Lacuesta/_Isaki/Cuestionarse/autoridad/hoy/vigente/elpepiesppvs/20030219elpvas_18/Tes">http://www.elpais.com/articulo/pais/vasco/Lacuesta/_Isaki/Cuestionarse/autoridad/hoy/vigente/elpepiesppvs/20030219elpvas_18/Tes</a></span><br />
<br />
<h3 style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></h3><div class="firma" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b><u><span style="font-size: large;">Y Rey:</span></u> </b> </span><span style="font-size: large;">Lamentable Concha de Oro al exotismo críptico</span><span style="font-size: small;"><b>. CARLOS BOYERO</b> <i></i>25/09/2011</span><br />
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/Lamentable/Concha/Oro/exotismo/criptico/elpepicul/20110925elpepicul_8/Tes%20"><span style="font-size: small;">http://www.elpais.com/articulo/cultura/Lamentable/Concha/Oro/exotismo/criptico/elpepicul/20110925elpepicul_8/Tes </span></a></span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">"Al recibir la delirante Concha de Oro concedida a Los pasos dobles escucho en la emocionada boca de la productora y del ufano director Isaki Lacuesta que el equipo que la llevó a cabo en Mali sufrió insolaciones, peligrosas picaduras de insectos, tormentas de arena, malaria y no sé cuántas desgracias más. Que se jugaron literalmente la vida. Y lamentas que el oficio o el arte de hacer películas exija a veces la tarea de los héroes, que los autores sean tan intrépidos y sacrificados como para enfrentarse a tales padecimientos a cambio de poder regalarle gozo, inquietudes, sentimientos y un universo insólito al amado público.</span></i></div><div class="info_complementa" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><div class="dato_generico"><i><span style="font-size: large;">'Los pasos dobles' no solo es ininteligible, también es aburrida y pretenciosa</span></i></div></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">También añaden los responsables de Los pasos dobles que sus padecimientos han merecido la pena, ya que la mayoría del cine actual es aburrido y previsible. Y llevando el tal Lacuesta a extremos grotescos su certidumbre de que ha parido algo lírico, original y grandioso en medio de la generalizada mediocridad, asegura que si ustedes leen críticas sobre su película calificándola de ininteligible, no se lo crean. O sea, que los espectadores pasen por la taquilla para palpar la incuestionable verdad, que comprueben en primera persona la belleza de la criatura que ha engendrado Lacuesta.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">Por su parte, Miquel Barceló ha enviado una nota exaltando el valor de las microminorías y los milagros que el arte puede lograr cuando se asocian los cineastas y los pintores. Igualmente ha resaltado la humanidad y la capacidad de resistencia del pueblo dogón, de gente que carece hasta de lo mas elemental.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">No dudo del respeto y la solidaridad de Barceló hacia los habitantes de Mali ni de su amor a una tierra áspera que le ha inspirado la creación de pinturas fascinantes. Y quiero imaginar que El cuaderno de barro, el documental que ha hecho Lacuesta sobre el trabajo de Barceló allí, debe de ser notable, constatando la habilidad del director en ese género y el privilegio de que Barceló permita que una cámara filme su taller africano y sus relaciones con los nativos.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">Aclarado mi interés inicial hacia lo que todavía no he visto y la perdurable hipnosis que me provoca la obra de Barceló, reclamo mi derecho a considerar que Los pasos dobles no solo es ininteligible, sino también vanamente pretenciosa, mortalmente aburrida, un fracaso narrativo en su intento de mezclar las leyendas y el realismo, un puzle caprichoso, un relato muerto sobre la odisea de un aventurero y artista que creó una especie de Capilla Sixtina en un búnker militar del desierto y lo hundió en la arena para que nadie pudiera destruir su creación, un retrato costumbrista de rituales y ceremonias de Mali que solo provoca indiferencia o tedio, una pseudopelícula en la que solo abandono la somnolencia en las breves secuencias que captan a Barceló pintando.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">Y por supuesto, estoy de acuerdo con el director en que el veredicto lo otorgarán los espectadores cuando se estrene. Tampoco albergo dudas de que la espléndida actriz Frances McDormand, presidenta del jurado y presumible enamorada de Los pasos dobles, será consecuente en el futuro y se ofrecerá a trabajar incluso gratuitamente en las próximas y apasionantes ficciones de este director tan convencido de su excepcionalidad.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">Los disparates en el palmarés no terminan con esta Concha de Oro. Deduzco que al prestigioso jurado también le preocupa mogollón la tragedia que está viviendo Grecia. Pero como las penas con distinciones artísticas se atenúan un poquito han decidido generosamente otorgarle el premio al mejor director y al mejor actor a los responsables de la película griega Mundo injusto, una trama en la que resulta arduo poder recordar algo, involuntariamente minimalista, que protagoniza un policía tolerante y humanista. Su distinción es heavy, ya que ha sido a costa de despreciar al director Enrique Urbizu y al actor Jose Coronado, firmantes del No habrá paz para los malvados, la mejor película que he visto en una sección competitiva que siendo piadosos se podría juzgar como tibia.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">La actriz María León es lo único que me conmueve y me divierte en La voz dormida, una película que a pesar de su trágico argumento carece de alma, en la que casi todo resulta forzado o teatral. El cine del director japonés Hirokazu Kore-eda ha demostrado un profundo y sensible conocimiento de lo que ocurre en el cerebro y en el sentimiento de los niños. También dirigirlos muy bien. El premio que le han concedido al mejor guión imagino que le supone un débil consuelo. Y es divertida, humorística, tierna, creíble y en algún momento agria la visión de una gran familia que ofrece Julie Delpy en Le Skylab, una tragicomedia bastante aceptable.</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i><span style="font-size: large;">Creo que el público que ha podido elegir lo que quería ver, incluyendo la magnífica selección que ofrecía la sección Zabaltegui o el largo ciclo del mejor cine negro que se ha realizado desde el año 90 hasta ahora, han disfrutado bastante más que los seguidores obligados o vocacionales de la sección oficial"</span></i></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div></div></div></div>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-90588547262804978452011-09-23T17:30:00.000+02:002011-09-23T17:30:55.915+02:00FRONTERAS DE LA MARVEL: LLENGUA<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b><span style="font-size: large;">A Mario Vargas Llosa </span></b></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>TON CARANDELL (viuda de José Agustín Goytisolo)</b> <i>- Barcelona - </i>22/09/2011 </div><br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/Mario/Vargas/Llosa/elpepuopi/20110922elpepiopi_7/Tes"><span style="font-size: large;">http://www.elpais.com/articulo/opinion/Mario/Vargas/Llosa/elpepuopi/20110922elpepiopi_7/Tes</span></a></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div><br />
<br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Apreciado Mario: ven unos días a Barcelona a conocer gente normal y a entender lo que representa el catalán para nosotros. Ni José Agustín Goytisolo ni yo hemos sido exagerados en que solo se hable catalán. Él escribió siempre en castellano a excepción de <i>Novíssima Oda a Barcelona</i> y <i>Parcs Naturals de Barcelona,</i> pero fue un buen traductor de la literatura catalana, fundó una colección con el proyecto de 100 títulos traducidos al castellano y divulgó por España e Hispanoamérica la magnífica obra de nuestros autores.</span></div><br />
<div class="info_complementa" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Créeme, no te <i>ajuntes</i> con los que hablan de derechos del castellano aquí: no conocen la situación o la tergiversan. Si el catalán no hubiera defendido sus derechos, integrando al mismo tiempo a la gente llegada de fuera, hace tiempo que habría desaparecido, y tú sabes que los idiomas minoritarios, además de ser la expresión espontánea del alma de personas reales, son un tesoro que hay que defender.</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">¿Cómo podemos comparar el castellano, con tantos millones de hablantes, con el catalán que apenas lo leen y escriben habitualmente, unos tres millones de personas?</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Para mí, con una infancia partida por las dos lenguas, tan queridas y admiradas las dos, es una tristeza que personas como tú no vengáis a conocernos, a preguntarnos, y no ayudéis a defender este tesoro, también tuyo, Mario.</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Pareces sensible aunque te conozco poco: te conocí en Barcelona por los años sesenta, y te recuerdo muy simpático el día que cenamos en un alegre restaurante chino, en Lima. Eran días difíciles, ya en ese 1972, cuando José Agustín llevó a Salvador Allende la carta de Pablo Neruda como presentación al proyecto de un barrio que un taller de arquitectura de Barcelona regalaba a Chile.</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Pero vuelvo a expresarte mi deseo de que vengas y te pasees, "como quien no quiere la cosa". Luego llámame y nos tomaremos un café por ahí con algunos amigos.</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b><span style="font-size: large;"> En defensa de Vargas Llosa</span></b></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><a href="http://undiaenlescarreres.blogspot.com/2011/09/en-defensa-de-vargas-llosa.html">http://undiaenlescarreres.blogspot.com/2011/09/en-defensa-de-vargas-llosa.html</a></span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><b>Jordi Galves. Crític literari, professor i escriptor. </b></span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: white; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;"><span style="font-size: large;">És una de les nostres cançons de l’enfadós preferides. De tant en tant, a algú se li acut demanar a Vargas Llosa, com si fos poca cosa, que faci costat a la causa de la llengua catalana i de Catalunya. Recordo que una vegada va ser el president Pujol i ara ho ha fet Assumpció Carandell, vídua de José Agustín Goytisolo, en un article publicat fa poc a <i><a href="http://www.elpais.com/articulo/opinion/Mario/Vargas/Llosa/elpepuopi/20110922elpepiopi_7/Tes">El País</a></i>. No es pot acusar en Vargas d’ignorant perquè si hi ha algun escriptor de categoria internacional que sap la realitat lingüística i política de Catalunya, el seu nom és Mario Vargas Llosa. No només perquè va viure molts anys a Barcelona, hi va ser pare i perquè hi va tenir i hi té molts amics, sinó perquè les posicions polítiques d’un creador tan curós i tan reflexiu com ell no s’improvisen. Sempre l’he defensat com el narrador extraordinari que és i ara el defenso en el seu nítid i sincer anticatalanisme. Hi té tot el dret. En primer lloc perquè penso que la causa de Catalunya i de la seva llengua i cultura és, a tot estirar, responsabilitat privativa dels catalans. A ningú no li podem demanar simpatia ni complicitat per a les nostres coses —i encara menys exigir— perquè la simpatia no pot ser mai una exigència i perquè, al capdavall, s’acaba aconseguint exactament el contrari del que es pretenia. No l’hem convençut. L’han convençut uns altres. Vargas Llosa pensa, com molta altra gent en el món, que el català ha de tenir una posició secundària i excèntrica, limitada a l’estudi del seu gloriós passat medieval —mai no li agrairem prou que parles tan bé i tan convincentment de Joanot Martorell al seu llibre <i>Lletra de batalla per Tirant lo Blanc</i>—, reduïda al testimonialisme cultural i a l’àmbit domèstic. Ho pensaven també Joan Boscà i Antoni de Capmany, ho pensen avui moltes altres persones, catalanes, com el cunyat de la senyora Carandell, Juan Goytisolo, o els amics catalans de Mario Vargas Llosa de tota la vida.</span></div><span style="color: white; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: large;"> De l’única cosa que es pot acusar a en Vargas és de ser amic dels seus amics i de ser agraït amb els que el van ajudar. ¿Qui mossegaria una mà amiga? No em refereixo només als amics d’Espanya, sempre cordials i hospitalaris, que li van donar un escó a la Real Academia Española i li van proporcionar la nacionalitat espanyola quan el pèrfid Fujimori l’havia deixat sense un trist passaport per anar pel món. Em refereixo, molt especialment, als amics catalans que va fer en aquella Barcelona de la seva joventut, castellanitzada i <i>desarrollista</i>, als catalans castellanistes de la <i>gauche divine</i>, a Carlos Barral, a Josep Maria Castellet, a la <i>mamá grande</i>, Carmen Balcells, als Goytisolos, a tots aquells, nombrosíssims, que aleshores com ara —estic pensant en l’Anna Maria Moix— trien l’espanyol enlloc del català. Bonica, ¿per què acabes de publicar el teu darrer llibre fa dies en castellà? Perquè t’ha donat la gana, ¿oi? Doncs ¿què més volem? Mentre el món polític de Ciudadanos i del PP, còmodament instal·lat als mitjans de comunicació —a <i>La Vanguardia</i>, per exemple— continuï presentant al món una Barcelona i una Catalunya amb una nítida identitat espanyola que, de tant en tant, el “aldeano nacionalismo catalán” vol, malèvolament pervertir, no esperem gota de simpaties internacionals. Ni esperem que un senyor, excel·lent literat, guapo i simpàtic, procedent de l’exclusiu clos de la <i>gente bien</i> del Perú, defensi el que molts catalans no fan. No tothom és com Gabriel García Márquez, el qual va tenir el seu <i>sabio catalán</i>, Ramon Vinyes, el gran escriptor que va ensenyar al premi Nobel colombià a estimar i respectar Catalunya, a suscitar un viu amor per nosaltres. Si quan Vargas va viure a Barcelona no va tenir ni el més mínim interès per J.V. Foix i va estimar-se més llegir Martorell de la mà de Martí de Riquer, ¿què hi podem objectar?</span><br />
<br />
<br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><u><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Dins aquest iglú </span></b></u><b>(Antònia Font. What else?)</b></span><br />
<br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/TtlS_JS96ow?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/TtlS_JS96ow?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="360"></object></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Es meu desert, sempre es meu desert,</span><br />
<span style="font-size: large;">ses flors són margalides.</span><br />
<span style="font-size: large;">Un sol en blanc, cases, oceans,</span><br />
<span style="font-size: large;">ses algues són marines.</span><br />
<span style="font-size: large;">Tancam es ulls, imaginam</span><br />
<span style="font-size: large;">fosca i silenci totals.</span><br />
<span style="font-size: large;">Espai obert, fins i tot el cel,</span><br />
<span style="font-size: large;">són platges infinites.</span><br />
<span style="font-size: large;">Es aliments més primordials,</span><br />
<span style="font-size: large;">falta i defecte brutals.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Ses coses no són fàcils per ningú</span><br />
<span style="font-size: large;">dins aquest iglú tan descongelat,</span><br />
<span style="font-size: large;">tanta longitud, </span><br />
<span style="font-size: large;">tan ple de finals,</span><br />
<span style="font-size: large;">tan privat de tu.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Es meu desert, sempre es meu desert,</span><br />
<span style="font-size: large;">són cactus, són espines.</span><br />
<span style="font-size: large;">Un sol en blanc, ficus vegetals,</span><br />
<span style="font-size: large;">ses plantes signifiquen.</span><br />
<span style="font-size: large;">Tancam es ulls, imaginam</span><br />
<span style="font-size: large;">fosca i silenci totals.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Ses coses no són fàcils per ningú</span><br />
<span style="font-size: large;">dins aquest iglú tan descongelat,</span><br />
<span style="font-size: large;">tanta longitud, </span><br />
<span style="font-size: large;">tan ple de finals,</span><br />
<span style="font-size: large;">tan privat de tu.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Ses coses no són fàcils per ningú</span><br />
<span style="font-size: large;">dins aquest iglú tan descomunal,</span><br />
<span style="font-size: large;">ple de calabruix,</span><br />
<span style="font-size: large;">tanta llibertat,</span><br />
<span style="font-size: large;">tanta magnitud.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Ses coses no són fàcils per ningú</span><br />
<span style="font-size: large;">dins aquest iglú tan descongelat,</span><br />
<span style="font-size: large;">tanta longitud, </span><br />
<span style="font-size: large;">tan ple de finals,</span><br />
<span style="font-size: large;">tan privat de tu.</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">Es meu desert, sempre es meu desert ...</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>* La reproducción sexual la inventaron las algas unicelulares</b></span><br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><b> </b>(Jorge Wagensberg. A más cómo menos por qué. Página 68. Tusquets Editores. Barcelona)</span> </span></div>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-74843210355926459712011-09-18T11:21:00.004+02:002011-09-18T11:51:30.199+02:00HÉROES DE LA MARVEL: JUAN CARLOS NAVARRO (A.K.A Clint Eastwood)<div style="font-family: "Helvetica Neue",Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: center;"><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://s5.as.com/recorte/20101116dasdasbal_10/C280/Ies/Juan_Carlos_Navarro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://s5.as.com/recorte/20101116dasdasbal_10/C280/Ies/Juan_Carlos_Navarro.jpg" /></a></div><br />
<blockquote style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: small;">To see a world in a grain of sand <br />
And heaven in a wild flower <br />
Hold infinity in the palm of your hand <br />
And eternity in an hour. </span><span style="font-size: small;">(from 'Auguries of Innocence'. W. Blake)</span></blockquote><br />
<div style="text-align: left;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Antoni Daimiel sobre uno de los iconos de la Marvel. </span></span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><a href="http://www.as.com/baloncesto/articulo/navarro-genio-apariencia-cotidiana/20110915dasdaibal_5/Tes">http://www.as.com/baloncesto/articulo/navarro-genio-apariencia-cotidiana/20110915dasdaibal_5/Tes</a></span></div><div style="text-align: left;"><i><span style="font-size: large;"> <span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">"Solución Navarro. Navarro domina la modernidad con apariencia antigua. Podría ser cualquiera de nosotros. Mantiene el poder de seducción e influencia marcando en la báscula la misma cifra en kilogramos de hace diez años. Sin gimnasio y sin tamaño de baloncestista del siglo XXI puede llegar a dominar un partido con la simple concentración de toda la explosividad nuclear del juego en la yema de sus dedos. Navarro es capaz de reducir un gran partido internacional a una cuestión particular, a un ménage à trois entre él, el balón y el aro. Capaz de meter veintiséis puntos en veintiséis minutos sin tiempo para santiguarse, con la pose natural y cotidiana con la que cualquiera sale del portal de su edificio, con culto pleno a una fluidez orgánica que nos lleva a tiempos de Drazen Petrovic o Nikos Gallis"</span></span></i> </div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; text-align: left;"><span style="font-size: large;"><a href="http://www.as.com/baloncesto/articulo/juegos-mano-navarro-heroico/20110917dasdaibal_4/Tes%20">http://www.as.com/baloncesto/articulo/juegos-mano-navarro-heroico/20110917dasdaibal_4/Tes </a></span></div><div style="text-align: left;"><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">" Afortunadamente quedará en los libros que metió 61 puntos entre el partido de cuartos y la semifinal de un Europeo. Cuando lo lean revisarán si se trata del año 2011. </span></span></i></div><div style="text-align: left;"><i><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span><b style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Héroe de costumbre. </b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cimientos y estructuras tiemblan y los dogmáticos se escandalizan si cargados de razón y convencimiento contamos que un jugador, metiendo canasta tras canasta, se carga una semifinal de un Eurobasket. Y en realidad es reconfortante y esperanzador que ocurra, que en el año 2011 un partido de tal trascendencia pueda resolverse en manos de un jugón, que puñados de niños pequeños hayan visto por televisión un viernes por la tarde una oda a la pureza de la anotación, del uno contra todos, y que se piensen que el baloncesto es así. Ya crecerán y se enterarán de otras cosas pero quedará marcada en la memoria la manifestación de arte y estética de un producto nacido en el Bajo Llobregat entre talleres textiles y metalúrgicos. Lo más grande de San Feliú después de Jordi Hurtado y OBK"</span></span></i> </div><div style="text-align: left;"><br />
</div><div style="text-align: left;"><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/xW2pMONE10w?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/xW2pMONE10w?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object></div><div style="text-align: left;"><br />
</div><h1 align="center" style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><span style="font-weight: normal;">Qui dubta d'en Clint Eastwood</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> mirant el Grand Canyon del Colorado,</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> niguls allargassats i vermellosos</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> i el cel se penja una estrella i se fa de nit.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> I en Clint només il·luminat per sa foganya</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> s'encen es puret i guarda un secret,</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> i guisa un conillet a la llauna.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> S'adorm, somia trens i mercaderia, en indis Cheyennes damunt una colina a sa llum de sa lluna.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Se desvetlla, s'aixeca, orina i no té son</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> i pensa... va quedar de western, cabrons, ja voreu quan s'inventin es cinema! És pura peresa</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> i tira per sa carretera cap a Denver.</span><br style="font-weight: normal;" /><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> I un home tot sol no sempre se basta</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> I un home tot sol se tuda i se cansa</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood</span><br style="font-weight: normal;" /><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Arriba, dos homes se li atraquen i l'investiguen.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Volen saber on és en Morgan Freeman</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> que és es negre de Million Dollar Baby</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Do you know? Maybe.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Dissimula, se'ls mira, desenfunda com un llamp i els liquida.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Escup i se caga en sa seva vida.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Sempre en es punt de mira d'es sèptim de cavalleria, o de gringos "forajidos",</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> o de xèrifs corruptes a cases de putes,</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> o de xinos "drogaditos" a Gran Torino,</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> i Clint, què vols? encara ets al segle denou.</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> Fa un any que no te dutxes, i això només són quatre casutxes de mort.</span><br style="font-weight: normal;" /><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> I un home tot sol no sempre se basta</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> I un home tot sol se tuda i se cansa</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood</span><br style="font-weight: normal;" /><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> I un home tot sol s'avesa i se cuida</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood</span><br style="font-weight: normal;" /><span style="font-weight: normal;"> I un home tot sol sopant a sa cuina</span><br style="font-weight: normal;" /> qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood</span> </h1><div style="text-align: left;"><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;">Campeonato del Mundo Júnior Lisboa 1999</span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/ohYwFIhEo28?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/ohYwFIhEo28?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Eurobasket 2005. Semifinal: España - Alemania</span><br />
<span style="font-size: large;"> </span><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/raTgEKBX9dw?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/raTgEKBX9dw?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Eurobasket 2007. Semifinal: España - Grecia </span><br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/za20C0HvfSE?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/za20C0HvfSE?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Pretemporada 2008. FC Barcelona - Los Ángeles Lakers</span></span><br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Mz4_NQ7-GkQ?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Mz4_NQ7-GkQ?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">Eurobasket 2011. Semifinal: España - Macedonia</span></div><div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/VydiiuySk3I?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/VydiiuySk3I?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object></div></div></div><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Highlights</span></span><br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/gFd5rU6pL0s?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/gFd5rU6pL0s?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-5269213878817969002011-09-03T16:21:00.001+02:002011-09-03T16:39:19.665+02:00MUSICA DE LA MARVEL: ANTÒNIA FONT / Vitamina sol<span style="font-size: large;">" Un escritor que no es tímido en la vida no vale nada, me dije (...). Después de todo, lo que más ansiaba era no molestar a nadie"</span><br />
<span style="font-size: small;">E. Vila-Matas. Perder teorías. Página 59. </span><br />
<br />
<br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/stVx9tZVaZk?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/stVx9tZVaZk?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Un dia que te sobren vitamines,<br />
sa casa i sa teulada tan intenses,<br />
s'al·lota s'entretén amb una planta<br />
i deixa sa terrassa com sa Terra.<br />
<br />
Canvies s'aigua de sa cadernera<br />
i bufes perquè volin ses clovelles<br />
i deixes que una verge primavera inundi<br />
tots es metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca.<br />
<br />
T'estim, jo volia fer un reggae,<br />
t'estim, crec que això és més un vals,<br />
redunden aquestes paraules<br />
damunt tot lo que hem fornicat.<br />
<br />
Les quatre i es carrer se posa en marxa,<br />
s'estressen que fan tard ses dependentes<br />
i baixes que tens hora a n´en Buades,<br />
li diràs que en es costat el 3 i que a damunt es 4.<br />
<br />
I escures una cuina de tres dies<br />
i agranes passadissos de cent metres<br />
i gastes mil durets en es Caprabo<br />
i deixes sa gelera més decenta.<br />
<br />
T'estim, jo volia fer un reggae,<br />
t'estim, crec que això és més un vals,<br />
redunden aquestes paraules<br />
damunt tot lo que hem fornicat.<br />
<br />
T'estim, jo volia fer un reggae,<br />
t'estim, crec que això és més un vals,<br />
t'ho dic perquè no em vull fer hippie<br />
t'ho dic perquè ja tenc una edat.<br />
<br />
T'estim, jo volia fer un reggae,<br />
t'estim, crec que això és més un vals,<br />
redunden aquestes paraules<br />
damunt tot lo que hem fornicat.</span> Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-75522957522430052312011-07-13T23:33:00.006+02:002011-07-14T00:20:52.260+02:00MÚSICA DE LA MARVEL: ELS AMICS DE LES ARTS / Jean-Luc<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://extremecentre.org/wp-content/uploads/2009/11/Jean-Luc-Godard.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://extremecentre.org/wp-content/uploads/2009/11/Jean-Luc-Godard.jpg" /></a></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;">(Stringer Bell)<span style="font-weight: bold;"> </span></span><i><span style="font-size: large;">Ja no hem de somiar</span></i><br />
<br />
<i><span style="font-size: large;"> </span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">Les ulleres quirúrgiques</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">el braç teòric</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">un cigarret</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">esbós de Moby Dick</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">cinema i capitomba</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">el mutant</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;">jean-luc</span></i><br />
<i><span style="font-size: large;"><br />
</span></i></div><br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/A3Yl3Fsj7tw?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/A3Yl3Fsj7tw?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">El noi dolent</span><br />
<span style="font-size: large;">la noia cruel</span><br />
<span style="font-size: large;">l´ amor</span><br />
<span style="font-size: large;">el gos </span><br />
<span style="font-size: large;">les mentides</span><br />
<span style="font-size: large;">la banda</span><br />
<span style="font-size: large;">Jean - Luc</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">"Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial<br />
de cinema francès a la fresca.<br />
El meu plan era tornar aviat però al final<br />
tot es va anar allargant<br />
i els dos vam decidir sortir de gresca.<br />
Se’ns va fer tard.<br />
Va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.<br />
Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”.<br />
Et deixo aquí sobre un cobrellit<br />
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.<br />
Si tens gana o vols aigua tu mateix<br />
pots fer com si fossis a casa.<br />
La manera com va dir bona nit i va picar l’ullet era<br />
fàcilment mal interpretable.<br />
Vaig augurar una nit per la posteritat,<br />
fer un cim, fer un 8.000<br />
fer quelcom difícilment igualable.<br />
Però allà no passava res,<br />
només aquell silenci<br />
trencat pel meu somier.<br />
Potser no era el seu tipus,<br />
millor que no fes res.<br />
I en una paret al fons<br />
imprès en blanc i negre<br />
hi havia un pòster d’en Godard.<br />
Potser ell podria dir-me<br />
per què em ballava el cap.<br />
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc<br />
vull entendre-ho però no puc.<br />
Ell va dir que en casos com aquests<br />
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig<br />
sinó d’estar convençut de fer-ho.<br />
Jo vaig dir-li “Ja, però si ara hi vaig i ella no vol<br />
després què? Després tot això acaba siguent un<br />
rollo patatero”.<br />
Em va convidar a fumar<br />
i en un plano-seqüència una frase magistral<br />
“Una dona és una dona<br />
no et preocupis, tant se val”.<br />
L’endemà vam esmorzar,<br />
ni tan sols vaig mirar-la i a l’hora de marxar<br />
ella em va fer un petó<br />
que encara no sé interpretar.<br />
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc<br />
vull entendre-ho però no puc"</span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-10257526446315528882011-07-08T23:55:00.007+02:002011-07-12T20:12:58.805+02:00PÁGINAS AMARILLAS: Vila - Matas, batiskafo, baloncesto, Cortázar, Maradona y Bowie<span style="font-size: large;">" Comencé en los márgenes de mi artículo a anotar los elementos - irrenunciables, imprescindibles - que debían estar en toda novela futura que quisiera sentirse perteneciente al nuevo siglo. Y no sólo los anoté sino que los comenté y desarrollé, en letra bien minúscula, en los márgenes blancos del papel de la revista.</span><br />
<span style="font-size: large;">Encontré cinco rasgos esenciales, irrenunciables:</span><br />
<span style="font-size: large;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">(pd1) La "intertextualidad" (escrita así, entrecomillada).</span><br />
<span style="font-size: large;">(pd2) Las conexiones con la alta poesía.</span><br />
<span style="font-size: large;">(pd3) La escritura vista como un reloj que avanza.</span><br />
<span style="font-size: large;">(pd4) La victoria del estilo sobre la trama.</span><br />
<span style="font-size: large;">(pd5) La conciencia de un paisaje moral ruinoso."</span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">Enrique Vila - Matas, <i>Perder teorías</i>; Seix Barral, Barcelona 2010, p. 28. </span><br />
<span style="font-size: small;"> ------------------ ------------------------------------------------------------------- -----------------------</span><br />
<span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span style="font-size: large;">PD1 (</span><span style="font-size: large;">"intertextualidad") </span><span style="font-size: large;">. O sea, su salto inglés, el agujero de gusano entre Dublineses y Dublinesca, que en realidad es aquella estrofa de Batiscafo Katiuscas de Antònia Font:</span><br />
<i><span style="font-size: large;"><b>Retxes de sol atravessen blaus marins,<br />
ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles,<br />
que ja s'ha fet de nit i es plàncton s'il·lumina<br />
i canten ses sirenes aproximadament per no existir.</b></span></i><br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7Txi_evc5QI?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/7Txi_evc5QI?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">PD2 (</span><span style="font-size: large;">conexiones con la alta poesía)</span><span style="font-size: large;">. El baloncesto, por ejemplo en palabras de <a href="http://217-116-27-170.redes.acens.net/blog/elpuntog/post/los-cinco-tronos-en-el-arte-del-rectificado">Gonzalo Vázquez</a>:</span><br />
<i><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: georgia;">El baloncesto es hermoso. Pero lo es por cualidades que, tomadas en serio, penetran en campos mucho más complejos de lo que se estima a simple vista y que guardan una relación sustantiva con el arte y el diseño. Conceptos como pregnancia, armonía, composición, cadencia, proporción, simetría, equilibrio, simbolismo o plástica apenas suelen referirse en los escritos de nuestro juego o, de hacerlo, se arrojan aprisa al inmenso cubo de la estética. </span></span></b></i><br />
<i><b><span style="font-size: large;"><span style="font-family: georgia;"> </span></span></b></i><span style="font-size: large;"> </span><br />
<i><span style="font-size: large;"><b></b></span></i><span style="font-size: large;">PD3</span><i><span style="font-size: large;"><b> (</b></span></i><span style="font-size: large;">un reloj que avanza). Las instrucciones para dar cuerda, su preámbulo, del héroe de la Marvel Cortázar:</span><br />
<span style="font-size: large;"><i><b>Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj </b></i></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">PD4 (</span><span style="font-size: large;">estilo sobre la trama)</span><span style="font-size: large;">. O Maradona en voz de Victor Hugo Morales: <b><i> </i></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><i>Maradona, en recorrida memorable, en la jugada de todos los tiempos. Barrilete cósmico. ¿De qué planeta viniste para dejar en el camino a tanto inglés?</i></b></span><br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/G-xHXOT7r1I?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/G-xHXOT7r1I?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;">PD5 (</span></span><span style="font-size: large;">paisaje moral ruinoso)</span><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;">. O el Starman de David Bowie, o Bowie sencillamente en el estribillo:<b> </b></span></span><b><span style="font-size: large;"> </span></b><br />
<i><b><span style="font-size: large;">There's a starman waiting in the sky<br />
He'd like to come and meet us<br />
But he thinks he'd blow our minds<br />
There's a starman waiting in the sky<br />
He's told us not to blow it<br />
Cause he knows it's all worthwhile<br />
He told me:<br />
Let the children lose it<br />
Let the children use it<br />
Let all the children boogie</span></b></i><span style="font-size: small;"><br />
</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-small;"></span><br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/f0z0tIdrQws?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/f0z0tIdrQws?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-23261296469069882032011-07-07T19:51:00.000+02:002011-07-07T19:51:09.300+02:00MÚSICA DE LA MARVEL: ELEFTHERIA ARVANITAKI<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qdhIJVbHjls?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/qdhIJVbHjls?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"> </span><br />
<span style="font-size: large;">" En aquelles tertúlies de ca l´ Herbolari, al costat de can Canet a la Rambla de Figueres, s´ aprenien unes quantes coses: la necessitat de practicar la tolerància, el convenciment de que la feblesa humana és immensa, la sensació de que el món no té remei i la impressió que tothom és més o menys igual"</span><br />
<span style="font-size: large;">Josep Pla. A: Josep Pla oral. Josep Valls. A Contra Vent Editors. Primera edició: març del 2011. Pàgina 26 </span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-46997052729396067062011-07-06T21:58:00.003+02:002011-07-06T22:35:30.768+02:00PÁGINAS AMARILLAS: EL FIN DEL MUNDO 1<span style="font-size: large;">Existen ya muchos datos de que el fin del mundo está cerca, hay quien dice que en realidad ya ha llegado. La base de datos que recoge estas evidencias, www.endoftheworld.ESTOSEACABA.edu, almacena aproximadamente 2000 terabytes entre noticias y eventos que sostienen la teoría del caos final. Algunas son de dominio público, como por ejemplo la existencia de la SGAE, las agencias calificadoras de riesgos o la idea de Rubalcaba de crear empleo para más tarde (sin saberlo, en MODE Mariano José de Larra en Vuelva usted mañana ON), otras sin embargo, las más relevantes, suelen estar insertadas en los anuncios. Se conoce bien que el demonio tiene su cueva preferida en la publicidad, en la producción y distribución de spots (1) que como un gota a gota continuo, van calando hondo el agujero final. Una de las muestras de esto es el siguiente vídeo: promoción del canal Intereconomía con letra de Gabriel Celaya, voz y música de Paco Ibañez. Por si quedan dudas de que este anuncio revela que la madre de las catástrofes llama a la puerta o que ya ha entrado, los comentaristas (2) de la tertulia, alguno cercano a falange, y es un eufemismo, lo ratifican con sus vítores a este himno neocon. </span><br />
<span style="font-size: large;">Habría que irse arrepintiendo. </span><br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7vM6wWS25RU?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/7vM6wWS25RU?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<span style="font-size: large;">Coda: Una mentira no es una parte de la historia, es simplemente una mentira como decían en The Wire. Por cierto, serie que no deja de ser el En busca del tiempo perdido de esta época, pero ya hablaremos de eso. </span><br />
<br />
(1). Los cojones del Anticristo en palabras de don Camilo<br />
(<span style="font-size: small;">2).</span><span style="font-size: small;"> Se sabe que todo el mundo tiró piedras en mayo del 68 menos Camus, que le dieron con ellas en la cabeza</span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-39072173394728754472011-07-05T17:40:00.007+02:002011-07-05T18:23:51.306+02:00PÁGINAS AMARILLAS: ICEBERGS (géisers)<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/mbUblG2IIAs?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/mbUblG2IIAs?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b>La vida</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b> instruccions d´ ús</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b> instruccions prescalfament </b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b>planície </b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b>no, </b></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b>canvis de ritme</b></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b> </b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b>en realitat dents de serra</b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b>millor, ondoyant </b></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><b>en veu de Josep Pla en veu de Montaigne</b></span><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"> </span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"> </span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">les instruccions d´ ús</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">són clubs de llunyania i apropament en tres fases:</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">- agafa el cotxe, </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">lleva´t el vestit, </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">dorm al meu costat</span></b><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"> </span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">George Perec cantant darrera del vidre</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">es una matinada i catorze ressonàncies</span></b><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">diuen a les notícies que </span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">imbècils exclamen que orinen paraules</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">a les catifes grises de palau</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">aquella cultura de l´ inevitable</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">c´ est toujours la même chose</span></b><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">tant se val</span></b><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">hi ha un cover de plàstic respirant </span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">per qualsevol carrer</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">el seu, </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">el teu, el meu</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">hi ha cheerleaders de malalties a les afores</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">finalment </span></b><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">maquetes</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"> croquis i cendrers a totes les cases</span></b><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">un cafè amb gel mirant-se el genoll</span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">és l´ art marcial de l´estiu</span></b><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"> </span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">icebergs i géisers brollen en tots els sentits</span></b><br />
<br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;">tot es descongela a la fi</span></b><br />
<br />
-------------------------------------------------------------------------------------------------<br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Antónia Font (darrer CD: Lamparetes)</span></span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Georgia,'Times New Roman',serif; font-size: large;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Jo l’enyor com segles de glaceres solitàries<br />
davallant mil·límetres cap als oceans (icebergs),</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,<br />
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Jo l’enyor com el Titànic</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">com si m’haguessin tallat els collons<br />
mil elefants en estampida<br />
que se m’enduen sa vida.</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"></span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Som davant ses portes de l’infern,<br />
m’és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">som a ses portes de l’infern per tu<br />
i tenc plans de futur.</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Jo l’enyor com segles de glaceres solitàries<br />
davallant mil·limetres cap als oceans (géisers),<br />
un piano caient de s’Empire State (Building),</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">era tonta i rosseta,<br />
segons s’al·lot, sa jugueta.</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;">Som davant ses portes de l’infern,<br />
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,<br />
Som a ses portes de l’infern per tu<br />
i tenc plans de futur.<br />
Som davant ses portes de l’infern,<br />
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,<br />
som a ses portes de l’infern per tu i tenc plans de futur.</span></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arvo; font-size: 13px; line-height: 18px;"><br />
</span><span class="Apple-style-span" style="color: #666666; font-family: Arvo; font-size: x-small;"><span class="Apple-style-span" style="line-height: 18px;"><br />
</span></span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-12881324686911230292011-06-21T20:24:00.004+02:002011-06-21T22:02:21.043+02:00PÁGINAS AMARILLAS: EL SALTO número 23, por Michael Jordan<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/e-VRC0QlOrs?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/e-VRC0QlOrs?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Aunque el salto final, el salto más famoso delante de todo un estado perfectamente cartografiado de ADN blanco no tenga nada que ver con Luther King ni con ningún sueño, empezara con una intuición en la jugada anterior, no siguiendo el corte de Hornaceck, quedándote agazapado a la espalda del Cartero para robarle de un hachazo el anillo pintado con asistencias acrílicas Stockton, desdibujando ese <i>pick and roll</i> que sigue brillando en algún lugar de Gonzaga, bloqueo y continuación, bloqueo y continuación, Johnny Cash y June Carter cantando Walk the line en versión baloncestística, o incluso antes, cuando tras el un - dos sincopado, pierna derecha, pierna izquierda apoyándote contra tu némesis fallida sueltas un <i>finger roll</i> contra tablero, como decíamos, el suceso físico en sí tiene lugar segundos después de que el instinto se disparara ante el frontispicio intermitente del reloj de posesión. Es entonces cuando te diriges a la cancha rival con todo el mundo en pie tapándose la boca mientras tú divisas perfectamente la línea a seguir y, sin venir a cuento, tras un <i>crossover</i> por delante, frenas en seco, y el extremo de la cuerda que te ata a Byron se rompe por su cadera, y la deshilachada hélice se retuerce poco a poco en sentido contrario a como fue pergeñada por Jerry Sloan, desapareciendo con el eje de su cuerpo partido en dos, tren superior e inferior descarrilados contra el parqué. Entonces paras de botar y te sacudes el yo - yo de la muñeca, agarras la pelota con las dos manos y fijas los pies, que te pesan como la fuerza centrípeta del rebufo de Malone trotando por el carril central, como si en lugar de zapatillas llevarás un arnés de plástico que se agarra al suelo. Contraes con fuerza los gemelos y diriges la mirada al centro de la grada. Subes, te estiras, el codo derecho hace tope con el aire mientras la mano izquierda acompaña el movimiento a dos centímetros y liberas el peso adicional de la esfera. Es entonces cuando se descorcha el aro y hace dulce el agua del lago mormón, cuando el salto se completa antes de caer al suelo y la red retumba suavemente sobre las miradas del pabellón que concentran su energía en ese punto, en esa cuenta atrás, el movimiento de las partículas de agua entre los imanes de Gil de Biedma y Foster Wallace, la certeza de que la vida va en serio y por eso mismo es una broma infinita. </span><br />
<br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/vdPQ3QxDZ1s?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/vdPQ3QxDZ1s?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;">És a dir, 10 milles per veure una bona armadura</span><br />
<span style="font-size: large;"> </span></div><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/TCuxOi-hv4E?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/TCuxOi-hv4E?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object><br />
<br />
<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">He fet un salt, un salt estrany<br />
que ens ha aixecat més de tres pams.<br />
Sortia fum, tan dens i blanc,<br />
i a dins tu i jo i el meu gran salt.<br />
Teníem por mirant a baix,<br />
teníem por i ens hem quedat<br />
mig abraçats, sentint el salt<br />
regalimant-me entre les mans. <br />
Els testimonis oculars<br />
diuen “quin salt, carai quin salt!”;<br />
les mares diuen als infants<br />
“no us apropeu, que ha fet un salt!”.<br />
Érem tu i jo amb el món a part<br />
i ara és el món que ens salvarà <br />
entre les runes d’aquest salt,<br />
que érem tu i jo i ja no ho som tant.<br />
Que això nens cau, que això nens cau!<br />
Crido el teu nom entre el fum blanc.<br />
“Agafa’t fort i, si pots, cau<br />
amb els dos peus i en un lloc pla”.<br />
I mereixíem un comiat <br />
més digne de ser recordat<br />
i no aquest veure’ns destrossats<br />
per la força de la gravetat.<br />
<br />
Tu, saltador que saltes salts!<br />
Tu, grimpador professional!<br />
Tu, amic per sempre ambulant <br />
que et defineixes pels teus salts!<br />
Que fàcil tot! Que bé que estàs!<br />
En els teus ulls il•luminats<br />
ja s’intueix la immensitat<br />
de tot un món al teu abast.<br />
La nit caurà, la nit caurà, <br />
la nit caurà i desplegaràs<br />
un somni dolç i atrotinat<br />
dels saltadors que salten salts.<br />
I fins demà, i fins demà, <br />
i, a fora, hi bufa un vent tan suau,<br />
i el saltador s’adormirà <br />
fent cara de res,<br />
fent cara de salt.</span><br />
<br />
<span style="font-size: large;">(No era que el cielo se iluminara, sino que la luz de las estrellas había palidecido. De repente hubo una cierta melancolía en la luz. Además ahora había insectos norteamericanos, de extraño aspecto, zumbando de tanto en tanto, moviéndose torpemente y haciendo pensar a Maranthe en una multitud de chispas agitadas por el viento). </span><br />
<span style="font-size: large;">Página 574. La broma infinita. DFW. </span></div><br />
<br />
<object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/-bDKq4O8bhc?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/-bDKq4O8bhc?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-40332571823019853042011-06-18T11:28:00.005+02:002011-06-18T11:39:50.965+02:00HÉROES DE LA MARVEL: SAVIANO<div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Fragments del prefaci, El perill de llegir, del llibre La bellesa i l´ infern de l´ escriptor napolità Roberto Saviano (Nàpols, 1979). Llibre d´ articles dividit en cinc parts exposades a l´ índex, Sud, Homes, Business, Guerra i Nord. </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="http://www.robertosaviano.it/wp-content/uploads/2008/10/robertosaviano.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="181" src="http://www.robertosaviano.it/wp-content/uploads/2008/10/robertosaviano.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">" Haver de passar per tot això em semblava increïble. Però un dia, a l´ Acadèmia d´ Estocolm, Salman Rushdie em va dir: "Als morts la vida no els agrada. Ni als que s´ han de vendre per poder traballar, o als qui han de pactar per poder escriure. Tots aquells pels quals si tu existeixes vol dir que és possible comportar - se d´ una manera diferent a la seva. No veus quina molèstia que representes?" Amb el temps he entès que podia arribar a ser molest i odiós per als qui no suporten la meva manera d´ escriure, de ser i de presentar - me. Els qui s´estimarien més que m´ amagués, que fos més discret, que no acudís a la universitat o als programes televisius de <i>prime time</i>. Els qui prefereixen que només existeixin l´evasió i l´ espectacle, perquè així s´ asseguren precisament ells el monopoli de la seriositat. I amb el temps he après a mesurar el valor de les paraules també gràcies als enemics que em vaig trobant de cara. Quan algú em fa saber dels atacs de determinats diaris, personatges públics o programes de televisió, sé que he actuat correctament. Sé que, com més pretenen deslegitimar - me, més por els fan les meves paraules. Com més sardònica és la rialleta de molts intel·lectuals fastiguejats, més eixordadores resulten les meves paraules. </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">(...)<br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Però de vegades m´ agafa per mirar enrere. I aleshores sé a qui no va adreçat aquest llibre. Sé que no va adreçat a tots aquells amb qui vaig créixer, que s´ han conformat a surar, rondinar a la barra del bar i sobreviure en dies perfectament iguals. No va adreçat als resignats ni als cínics mandrosos, que s´ acontenten amb una festa de poble o un sopar a la pizzeria. Als qui no es mouen i es conformen intercanviant - se les xicotes, escollint entre els qui han quedat desaparellats com sabates en capses empolsegades i oblidades al fons de l´ armari. Als qui creuen que per fer - se grans cal carregar - se a l esquena els fracassos d´ un altre, en comptes de capbussar - se junts en un nou repte. No s´ adreça a aquestes persones. És cert que se sap per a qui s´ escriu, però també per a qui no s´ escriu. Jo no escric per a ells. No escric per a persones en què no em reconec, no escric a un passat que ni puc ni vull recuperar. Perquè si mirés enrere sé que m´ arriscaria a acabar com l´ esposa de Lot, transformada en estàtua de sal mentre contemplava la destrucció de les ciutats de Sodoma i Gomorra. Això és el que provoca el dolor quan no té sortida o no té sentit: et pretifica. Com si els teus plors o els que no ets capaç de vessar, en contacte amb la teva rancúnia i el teu odi, es cristalitzessin i es convertissin en una trampa mortal. Així, quan miro enrere la única cosa que em queda, en què em reconec, l´ única cosa capaç de delimitar un perímetre i un recorregut com el contorn d´ un cos que viu i respira, són les meves paraules"</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">És a dir, 10 milles per veure una bona armadura. </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/QAScVv4XHLQ?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/QAScVv4XHLQ?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowScriptAccess="always" width="640" height="390"></object></span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><b>Benvolgut</b>, permet-me suposar </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">que, malgrat que no haguem gaudit de presentació oficial,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">més o menys, així com jo, estàs assabentat </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">de la meva existència, de les coses que faig.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Benvolgut, jo ho reconec, què hi faré, covard de mi, </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">no és que siguis cada tarda el meu tema preferit,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">vostres són les promeses que ningú ja complirà,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">vostres les nits que els telèfons no paraven de sonar.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Però sí que et vaig veient en discos que al final no et vas endur</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">i alguns quina meravella, i alguns que mai tindràs prou lluny,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">benvolgut, i en un somriure que fa sola caminant</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">i en aquella foto antiga oblidada en un calaix:</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">heu parat una furgoneta aprofitant la vista privilegiada d’una ciutat.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Tu assenyales l’absis romànic d’una catedral i sou joves i forts!</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">I sentiu l’eternitat al vostre davant!</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">I, benvolgut, ni sospiteu que gent com jo</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">estem esperant. </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">I que simpàtics que se us veu, i quin mal devia fer, </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">i m’ho imagino -o ho intento- i t’asseguro que comprenc </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">que encara avui, sense remei, tot trontolli un segon </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">quan un amic, amb bona fe, pronuncia el vostre nom.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Però vull pensar que tot va bé i que no enyores aquells temps,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">que fins i tot en recordar no saps per què però estàs content</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">i vas veient coses pel món que t’estan agradant tant</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">i agraeixes que entre els dos em féssiu créixer amagat.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Amagat en mentidetes, en dubtes emprenyadors, </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">en cada intuïció fugaç d’una vida millor, </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">amagat en “som molt joves per tenir res massa clar”,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">amagat en “no sé què és, però, nena, no puc respirar”.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Ai, benvolgut, que estrany si un dia et van fer mal</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">el meu amor, la meva sort, les meves mans</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">o el meu dit resseguint-li la columna vertebral!</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Ai aquests dits, no són senzills, de gent com jo</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">que estava esperant.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;"><br />
</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Benvolgut, ho deixo aquí, que sé que ets un home ocupat. </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">no haver-te emprenyat massa, no haver semblat un boig,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">que la força ens acompanyi, adéu, fins sempre, sort!</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Per si un dia ens creuem ja em disculpo, que em conec,</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">faré d’home seriós, esperaré darrere dret</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">mentre tu li fas brometa, “veig que ara els busques alts”, </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">mentre tu et reivindiques com molt més elegant.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Farem adéu i marxarem i ella em dirà que t’ha vist vell</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">i, pas a pas, ja estaràs tan lluny</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">com el cretí que abans d’entrar a Història li tocava el cul</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">arrambant-la contra els arbres del costat d’un institut. </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Ai, pobrets meus, com s’haguessin espantat, </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">si entre els matolls, sortim tu i jo dient </span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">“ei, aquí els senyors, estem esperant.</span></div><div style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: large;">Xicots, aneu fent lloc,</span><br />
<span style="font-size: large;">que estem esperant"<span style="background-color: yellow;"> </span></span></div>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6730592893863106200.post-37773960804875968562011-06-04T11:04:00.011+02:002011-06-04T11:50:19.936+02:00HÉROES DE LA MARVEL: CORTÁZAR<span style="font-size:130%;">A fondo. Capítulo 8. El superhéroe Cortázar responde al guionista Dave Soler Gibbons sobre la viñeta en que Latinoamérica hace BOOM.<br /><br /><object style="height: 390px; width: 640px;"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/Dgfr5k9dzfw?version=3"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowScriptAccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/Dgfr5k9dzfw?version=3" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" allowscriptaccess="always" height="390" width="640"></embed></object><br /><br />- Joaquín Soler Serrano (JSS). Me gustaría saber qué piensa Julio acerca de ese fenómeno, aunque esta noticia quede ya, o esta nota quede un poco lejos de la más estricta actualidad que es lo del llamado boom latinoamericano, que de cualquier modo no cabe duda de que ha contribuido a que, la literatura, la narrativa latinoamericana haya sido conocida en el mundo entero, haya sido traducida a numerosos idiomas y haya demostrado además que hay realmente una riqueza y una calidad probablemente que no se dan en ninguna otra lengua en este momento.<br /><br />- Julio Cortázar (JC). Bueno, no sé si el final de tu pregunta ehh es exacto o no. Yo creo que sería muy grave para los latinoamericanos caer en el pecado de orgullo y he visto ya, he visto ya algunos signos de eso. Eso que se ha llamado boom, ha sido tan ensalzado, tan puesto en un primer plano que ha creado en algunos escritores consagrados y en otros que no lo son pero que están haciendo su trabajo, una especie de sentimiento de triunfo previo, es decir que el hecho de ser guatemalteco, o argentino o mejicano es ya un título de superioridad literaria lo cual es una lamentable y peligrosa equivocación. No no, no. Yo lo que creo es que si uno tiene una especie de visión panorámica de la historia de la literatura los momentos, los momentos de cumbre, los momentos más altos de la literatura fluctúan geográficamente y culturalmente. No está excluido de ninguna manera que dentro de 2 ó 3 años la publicación de 4 ó 5 libros sea en España, o sea en Alemania Occidental o Alemania Oriental, o donde tú quieras, cualquier lugar del mundo, lancen la literatura a un nuevo plano, un primer plano, que deje lo que está sucediendo ahora en un segundo plano. Ahí hay leyes que no son las leyes de la lógica. Yo que creo bastante en la astrología pienso que las conjunciones planetarias pueden influir en eso también. Es decir que, así como hay fenómenos inexplicables, como es el fenómeno del Renacimiento italiano donde en 100 años se produce una conjunción de genios en la plástica, en la literatura, sobre todo en la pintura inigualada, antes y después en Italia y en el mundo. O el caso maravilloso de España en el momento del siglo de Oro y luego en la época de la República cuando salen todos esos poetas absolutamente increíbles no, al mismo tiempo todos, ya hemos hablado alguna vez contigo de eso, en que están todos juntos, Salinas, Cernuda, Lorca, Alberti, todos, todos, bueno, es un momento absolutamente extraordinario sucedido luego por una etapa en que ese centro se desplaza a otra cultura, a otro idioma, a otro país. Entonces sería una ingenuidad y una tontería, imaginar que eso que se ha llamado boom en America Latina sea una fenómeno, una garantía, un fenómeno duradero, una especie de certificado de madurez. No lo es, no lo es. Es un muy buen principio, es una cosa muy hermosa, y yo estoy contento de haber participado en ese momento, pero quienes se hagan ilusiones de que eso significa ya la mayoría de edad literaria yo creo que se equivocan.<br />Y con respecto al boom, empezando porque como en el caso de cómic siempre me ha molestado que un fenómeno latinoamericano sea definido con un término inglés, que es políticamente muy significativa esa debilidad, lamentable debilidad, yo creo que el boom responde al azar, a ese azar, ese azar que hace tan bien las cosas. El azar hace muy bien las cosas en la historia, lo hace mucho mejor que la lógica. Que en un momento histórico importante para América Latina en que está dominada por un imperialismo que la quiere convertir en una factoría, en una colonia, pues el azar haga que aparezcan 5, 6, 8 excelentes escritores que lanzan un montón de libros y de golpe crean un estado de conciencia que abarca todo el continente. Porque mira, Joaquín, y esto es importante, tú sabes cómo ha sido atacado el boom considerándolo una especie de maniobra editorial, considerando que la promoción de los editores había lanzado al boom. Bueno, yo no estoy calificado para hablar de eso porque yo soy uno de los protagonistas del boom, pero, puedo decirte que, mi obra personal, fue hecha en la soledad, fue hecha en la pobreza, fue hecha sin el menor apoyo editorial y que cuando los editores se despertaron a mis libros, a los libros de Fuentes, a los de García Márquez, a los de Vargas Llosa, se despertaron porque las primeras, precarias y difíciles ediciones habían sido bruscamente leídas por un montón de gente que se las pasó de mano en mano, y los editores que no son tontos y que están ahí para ganar dinero comprendieron perfectamente que esos escritores había que editarlos. Ellos no nos inventaron a nosotros, nosotros escribimos solos, además lejos de América Latina, García Márquez escribió lejos, Vargas Llosa escribió lejos, Asturias escribió lejos, y yo también. No teníamos amigos editores, no teníamos editores. Los editores vinieron después. Y es una tentativa de deformar la realidad sostener que el boom es una maniobra hecha con fines de promoción. Porque la verdad es que ninguna promoción editorial ha salvado a un autor a una literatura. Con una gran campaña de promoción puedes lanzar un libro, una primera edición. Pero si el libro no vale por sí mismo cuánto tiempo dura. Tú mismo que tienes mucha más experiencia que yo en ese plano cuántos libros habrás visto caer, así en pocos meses.<br /><br />- JSS. A pesar de la campaña<br /><br />- JC. Claro. A mi lo que me alegra en este fenómeno del llamado boom es que hay dos cosas. En primer lugar que hemos sido leídos por primera vez por nuestros compatriotas. Yo pertenezco a una generación que no leía a los escritores latinoamericanos sino con cuentagotas. Teníamos a Borges, teníamos a Arlt, teníamos a dos o tres y ahí se acababa. Estábamos vueltos a Europa. Lo que leíamos era la última novela de Graham Greene, la última novela de François Mauriac, la última novela de Pearl Buck o de Hemingway. Magníficos escritores y que hay que leer y en buena hora, pero estábamos de espaldas a nuestra realidad. Y en diez años de eso que llaman el boom, sucede que hay millones de latinoamericanos que se han despertado a ese hecho maravilloso de tener confianza en sí mismos. Porque si yo tengo confianza en un escritor argentino estoy teniendo confianza en mi mismo. Tengo confianza como perteneciente a una sociedad a una cultura a un ritmo histórico. Entonces de golpe tenemos a un continente que nos lee a nosotros y entonces fíjate lo que eso significa como signo revolucionario, como búsqueda de una identidad. Sabemos cada vez mejor que somos latinoamericanos y que como dijo Darío invirtiendo la frase, tantos millones de hombres no hablaremos inglés, hablaremos español. Y esa es la segunda mitad de la cosa que toca España y que a mi me da tanta alegría. Y es el hecho de que ustedes los españoles nos leen a los latinoamericanos y nos leen amistosamente, nos leen fraternalmente. Bueno, ese contacto después de un largo periodo de distancia que tú conoces muy bien, ese contacto es fecundo, ese contacto nos vuelve a enlazar. Ya no necesitamos ni a Hernán Cortés ni a Pizarro, los que crearon las diferencias, no, no, ya no, ya no. Ya somos un solo conjunto unidos por un idioma y ojalá que por un mismo destino histórico. Oye y me callo porque esto ya empieza a parecer un discurso político. </span>Jordi Roldánhttp://www.blogger.com/profile/05635913868058832073noreply@blogger.com