" Un escritor que no es tímido en la vida no vale nada, me dije (...). Después de todo, lo que más ansiaba era no molestar a nadie"
E. Vila-Matas. Perder teorías. Página 59.
Un dia que te sobren vitamines,
sa casa i sa teulada tan intenses,
s'al·lota s'entretén amb una planta
i deixa sa terrassa com sa Terra.
Canvies s'aigua de sa cadernera
i bufes perquè volin ses clovelles
i deixes que una verge primavera inundi
tots es metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
Les quatre i es carrer se posa en marxa,
s'estressen que fan tard ses dependentes
i baixes que tens hora a n´en Buades,
li diràs que en es costat el 3 i que a damunt es 4.
I escures una cuina de tres dies
i agranes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en es Caprabo
i deixes sa gelera més decenta.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
t'ho dic perquè no em vull fer hippie
t'ho dic perquè ja tenc una edat.
T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.
