dilluns, 21 d’abril del 2008

ANALOGICA 10 micres

Cor d´ ametler
t´ escric
amb versos de vida adulta
quan les meves dents ja han mossegat
els trossos de terra ferma
estesos pesadament
pels pits de les teves muntanyes escasses
Les coses de la vida
que volem el que no tenim
i t´ exigeixen pagar penyora
pels anfosos silvestres
o pels teus parcs naturals

Els reflexos de metalls blaus
són el mar en les cales que et banyen
un quadre despenjat
en qualsevol racó imprecís
de la geografia malmenada
pels teus propis habitants
Mentres
el vent de tramuntana
vessa la seva mel gelada en el cim
de camps i possessions
el llevant encén les onades
intentant defensar-se de tanta foscor
en forma d´ eslores tèrboles
o veles de doblers
La xeremia fadrina i sigil·losa
sona de tonada de fons
com el cant de la profetessa sibil·la
o els versos de tant poeta del sud
provant de compartir la sol·litud alegre
dels teus garrovers

Les tardes d´ hivern van fent
primaveres encobertes
d´ arbres en flor blanca i arrogant
supèrbia natura
desafiant les gelades traïdores de gener
sense defugir el combat de la bellesa
contra la tristor permanent
de les fulles perennes
Les matinades taronjes
o els capvespres estel·lats del teu sostre
m´acompanyaran
quan tot em vingui de cop
i no distingeixi els penya-segats
del ciment barato i gegant
de tempestes absents de marés

I encara que la lluna estigui a la meitat
o la creu del crepuscle no es detengui
entre tant
alieni iuris
sempre seràs
terra mallorquina,
mediterrània essència

Tots els continguts d´ aquest bloc, excepte on està especificat, són creació i propietat de © Jordi Roldán 2007-2012.