PÁGINAS AMARILLAS: ICEBERGS (géisers)

La vida
instruccions d´ ús
instruccions prescalfament
planície
no, canvis de ritme
en realitat dents de serra
millor, ondoyant 
en veu de Josep Pla en veu de Montaigne



les instruccions d´ ús
són clubs de llunyania i apropament en tres fases:
- agafa el cotxe, lleva´t el vestit, dorm al meu costat


George Perec cantant  darrera del vidre
es una matinada i catorze ressonàncies

diuen a les notícies que 
imbècils exclamen que orinen paraules
a les catifes grises de palau
aquella cultura de l´ inevitable
c´ est toujours la même chose

tant se val

hi ha un cover de plàstic respirant 
per qualsevol carrer
el seu, el teu, el meu
hi ha cheerleaders de malalties a les afores
finalment maquetes
croquis i cendrers a totes les cases

un cafè amb gel mirant-se el genoll
és l´ art marcial de l´estiu


icebergs i géisers brollen en tots els sentits

tot es descongela a la fi

-------------------------------------------------------------------------------------------------

Antónia Font (darrer CD: Lamparetes)

Jo l’enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·límetres cap als oceans (icebergs),
molt abans que habitassin sa Terra es éssers humans,
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs).

Jo l’enyor com el Titànic
com si m’haguessin tallat els collons
mil elefants en estampida
que se m’enduen sa vida.

Som davant ses portes de l’infern,
m’és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca,
som a ses portes de l’infern per tu
i tenc plans de futur.

Jo l’enyor com segles de glaceres solitàries
davallant mil·limetres cap als oceans (géisers),
un piano caient de s’Empire State (Building),
era tonta i rosseta,
segons s’al·lot, sa jugueta.

Som davant ses portes de l’infern,
plataformes de petroli amb diàmetres enormes,
Som a ses portes de l’infern per tu
i tenc plans de futur.
Som davant ses portes de l’infern,
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres,
som a ses portes de l’infern per tu i tenc plans de futur.