MUSICA DE LA MARVEL: ANTÒNIA FONT / Vitamina sol

" Un escritor que no es tímido en la vida no vale nada, me dije (...). Después de todo, lo que más ansiaba era no molestar a nadie"
E. Vila-Matas. Perder teorías. Página 59.





Un dia que te sobren vitamines,
sa casa i sa teulada tan intenses,
s'al·lota s'entretén amb una planta
i deixa sa terrassa com sa Terra.

Canvies s'aigua de sa cadernera
i bufes perquè volin ses clovelles
i deixes que una verge primavera inundi
tots es metres cúbics que has pagat amb sa hipoteca.

T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.

Les quatre i es carrer se posa en marxa,
s'estressen que fan tard ses dependentes
i baixes que tens hora a n´en Buades,
li diràs que en es costat el 3 i que a damunt es 4.

I escures una cuina de tres dies
i agranes passadissos de cent metres
i gastes mil durets en es Caprabo
i deixes sa gelera més decenta.

T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.

T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
t'ho dic perquè no em vull fer hippie
t'ho dic perquè ja tenc una edat.

T'estim, jo volia fer un reggae,
t'estim, crec que això és més un vals,
redunden aquestes paraules
damunt tot lo que hem fornicat.

MÚSICA DE LA MARVEL: ELS AMICS DE LES ARTS / Jean-Luc

(Stringer Bell) Ja no hem de somiar


Les ulleres quirúrgiques
el braç teòric
un cigarret
esbós de Moby Dick
cinema i capitomba
el mutant
jean-luc

El noi dolent
la noia cruel
l´ amor
el gos 
les mentides
la banda
Jean - Luc

"Ens vam retrobar una nit d’estiu en un cicle especial
de cinema francès a la fresca.
El meu plan era tornar aviat però al final
tot es va anar allargant
i els dos vam decidir sortir de gresca.
Se’ns va fer tard.
Va dir: “No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar.
Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats”.
Et deixo aquí sobre un cobrellit
perquè ara no però després fot rasca, ja veuràs.
Si tens gana o vols aigua tu mateix
pots fer com si fossis a casa.
La manera com va dir bona nit i va picar l’ullet era
fàcilment mal interpretable.
Vaig augurar una nit per la posteritat,
fer un cim, fer un 8.000
fer quelcom difícilment igualable.
Però allà no passava res,
només aquell silenci
trencat pel meu somier.
Potser no era el seu tipus,
millor que no fes res.
I en una paret al fons
imprès en blanc i negre
hi havia un pòster d’en Godard.
Potser ell podria dir-me
per què em ballava el cap.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
vull entendre-ho però no puc.
Ell va dir que en casos com aquests
no es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
sinó d’estar convençut de fer-ho.
Jo vaig dir-li “Ja, però si ara hi vaig i ella no vol
després què? Després tot això acaba siguent un
rollo patatero”.
Em va convidar a fumar
i en un plano-seqüència una frase magistral
“Una dona és una dona
no et preocupis, tant se val”.
L’endemà vam esmorzar,
ni tan sols vaig mirar-la i a l’hora de marxar
ella em va fer un petó
que encara no sé interpretar.
Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
vull entendre-ho però no puc"

MÚSICA DE LA MARVEL: ELEFTHERIA ARVANITAKI

" En aquelles tertúlies de ca l´ Herbolari, al costat de can Canet a la Rambla de Figueres, s´ aprenien unes quantes coses: la necessitat de practicar la tolerància, el convenciment de que la feblesa humana és immensa, la sensació de que el món no té remei i la impressió que tothom és més o menys igual"
Josep Pla. A: Josep Pla oral. Josep Valls. A Contra Vent Editors. Primera edició: març del 2011. Pàgina 26